Som dimecres! A que ja trobàveu a faltar saber de qui m'he enamorat aquests dies?
Bé... si he de ser sincera els protagonistes d'aquesta setmana no són tan efímers com ho poden ser els altres: ja fa anys que els vaig descobrir. Això sí, a favor meu he de dir que obro un nou apartat dins dels APS, i és el de parelles! Així que de nou ningú es quedarà sense poder gaudir de l'entrada al bloc.
Hi ha ocasions en què descobrim que dues persones són parella i diem: com és possible? Com pot un semi-déu/deessa estar amb una persona tan normal? Després ens justifiquem dient que segur que és molt i molt bona persona, però que primer hem pensat això a mi que no m'ho negui ningú. En canvi, hi ha ocasions en què sembla que determinades persones han buscat a una parella amb qui competeixen en bellesa. I junts, es converteixen en un doble amor platònic digne de menció.
Potser inaugurar la secció amb una parella que s'ha separat no és un bon auguri. Però tant me fa, perquè per mi el fet que estiguessin junts va ser una idealització: el meu amor platònic es va enamorar de la meva amor platònic. Es tracta de dos actors d'Estats Units que es van conèixer al rodatge de la sèrie Herois. La Hayden Panettiere i el Milo Ventimiglia!
Ella té 21 anys, i és bastant "juerguista" (diuen que aquest va ser el motiu pel qual no va acabar de funcionar la relació). La veritat és que pot semblar una noia molt típica, rosseta amb ulls blaus, però si us fixeu en el somriure trapella i els ullets de no haver trencat mai un plat... Jo la trobo simplement un encant.
Què hi dieu? I ell.. M'estic quedant sense paraules! El Milo és més gran, té 33 anys, i sembla ser que té com a costum això de sortir amb noies amb qui ha compartit el plató (ja ho va fer amb la protagonista de les Chicas Gilmore, on ell es va donar a conèixer). Té un estil de vida més tranquil que el de la Hayden, i la curiosa característica del llavi inferior tort, ja que té els nervis d'aquell tros de llavi inactius. Al meu parer això no li resta atractiu, sinó que li suma personalitat... i si hi ha algú a qui li molesta, que miri la resta d'ell, que no crec que pugui trobar res més.
(què jovenet...!)
I els dos junts, formant una fantàstica parella.
Bé, espero que hagueu gaudit d'aquesta extraordinària parella ja trencada... Com sempre, ara teniu feina a buscar-los a google! De moment, i com a regal personal, us deixo un videoclip completament inverossímil on una cantant (la Fergie) deixa al Milo... No s'ho creu ni ella.
Somrieu, que la vida té millor color (rosa!).
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
A mi, personalment, les rossetes amb cara de pa de pagès no m'agraden gaire... Algú ho havia de dir!
ResponEliminaI això de les belleses... És com una droga. De vegades trobes una persona maquíssima i et sents malament per no poder parar de mirar... Jo li diria, si tingués collons, 'no et vull fer res, de fet no et vull ni follar, només et vull mirar i descobrir cada racó de la teva perfecció...'. No, no li diria això, que és una mica cursi, però ja m'entens què vull dir.
Ara sí, bona nit!! Ha estat tot un plaer llegir-te! Et seguiré xafardejant!! :-D
Jajajajajaj Rosa69... Crec que el rosa se t'ha pujat al cap!! ^^ Entre aquest comentari i l'anterior... espero que ara estiguis escoltant metal!!
ResponEliminaEn fi, moltissimes gràcies pels teus comentaris, els valoro molt i li han donat molta vida al bloc =)
Bona nit!
PS: I no et fiquis amb les rossetes amb cara de pa de pagès... O jo em ficaré amb les castanyes amb plumón! jajajaj
Fantàstics els dos.. Simplement sublims, perquè cap dels dos encaixa amb el motlle de guapos de tele i, així i tot, els dos son pura bellesa.. d'aquella que dius "guapo/a perquè sí!", i molts els triariem abans que un Brad Pit o una Angelina Jolie.
ResponEliminarosa69, no puc comprendre ésser humà que no li trobi la gràcia a la cara rodoneta, i al somriure "trist" de la Hayden (apart que la frase "algú ho havia de dir", va amb "perdoneu però" davant i es diu només amb veritats absolutes.. i això era una opinió teva ;P). És una preciositat, una d'aquelles noies que té la immensa sort de tenir una bellesa "atípica". Una rosseta més? No gens, no té res a veure amb les rosses de Hollywood... i si la vols veure morena mira't Heroes sencera i veuràs que està tant (o més) irresistible com ho està de rossa... I encara diré més! No és el tipus de noia que em sol agradar però per a un bombonet com aquest un sempre faria excepcions...
Sobre l'indiscutible protagonista de Heroes... brutal, un personatge increïble interpretat per un actor ideal. Encant, simpatia, bondat, valentia, decisió, innocencia... (com sempre ha demostrat ser el Peter). Segurament el Milo no es deu diferenciar massa del personatge que interpreta.. i un físic de tio que pot anar de guapo sense ser "el guapo de torn" i tenir, en canvi un encant característic que et dona una imatge molt més atractiva que la de "el guapo de torn".
Un problema lo del llavi? Ni de broma! Jo escolliria tenir aquests trets que em caracteritzessin i em fessin agradable a la vista (alhora que misteriós) abans que ser un "guapo de torn", perquè... què més atractiu hi ha que una personalitat que es reflexa en el físic? Llàstima que no estic ni en una pció ni en l'altra.. XD
Bona feina Bastet! Adorables tots dos els d'aquesta setmana!
Per al que calgui:
L'Ocell de Foc