Columpiar-se

Avui estava fent zapping per la ràdio i he sentit una d'aquelles coses que a una la posen de mala llet. Era un noi que trucava al programa per explicar el seu problema i que algú li aconsellés que fer... que ja per definició és una manera de fer les coses que trobo criticable, però que no m'ha fet enfadar per això. 

Resulta que el noi té nòvia des de fa dos anys i mig i van decidir fer un intercanvi de parelles. No ho van acabar de parlar que ja s'hi van trobar (m'agradaria saber com!), i un cop ja fet, ara ell s'adona que no li ha agradat l'experiència. Textualment, ha dit "es que yo la miraba y la vi, la vi... La vi que gozaba demasiado". Noi, tens un problema i se'n diu ego. Tu el que volies era tenir permís per estar amb una altra tia i que a la teva parella no li sentés especialment malament... Però que no arribés a gaudir-ne, no fos cas que descobrís que pot estar satisfeta amb algú altre i decidís deixar-te per masclista. 

Però tota aquesta reflexió em porta a un tema que fa dies que tenia pendent, i que a més és la primera petició de tema del bloc! Es tracta dels swingers (en anglès, canviar o columpiar-se), parelles que decideixen obrir els seus jocs sexuals a altra gent, especialment mitjançant l'intercanvi de parella. 

Aquesta tendència, moda o estil de vida, va sorgir a Europa a mitjans dels '70, quan es van obrir una sèrie de locals per a que aquestes parelles poguessin trobar-se. Actualment, hi ha 54 clubs de swingers a Espanya, alguns d'ells a Barcelona, i la majoria bastant elitistes (amb jacuzzis, piscines, diverses plantes amb discoteques, cambres fosques, llits rodons...). La major part de la gent que va a aquesta classe de clubs són parelles de mitjana edat, que segueixen vivament interessats pels temes eròtics, però que comencen a sentir que la seva passió minva. A més, també cal dir que es tracta de gent mínimament "benestant" en el camp econòmic, ja que aquests locals no són pas d'entrada gratuïta i si es pretèn entrar sovint, un ha de poder permtre-s'ho.

És per tot això que a mi no m'acaben de fer el pes aquest tipus de clubs. És cert que té el seu "morbo" això de pràcticament disfressar-se, de posar-se la roba més sexy que es tingui a l'armari i anar a aparentar un paper en un lloc així... Però precisament per això aquestes pràctiques sempre estan titllades d'estranyes, o d'extraordinàries, allò... gairebé amb una aura de msiteri. 

A més, fins i tot en situacions d'aquest estil es cau en tòpics i en discriminacions: personalment trobo bastant deplorable la forma de tractar als homes solters en aquest tipus de local (on només poden entrar determinats dies, pagant per dos -com si fos una parella-, i per després tenir zones restringides). I el pitjor és que ja no només són discriminats pel fet de no tenir parella, sinó que estic segura que si fos una dona (quan preguntes et diuen que no se'n veuen pràcticament mai), tindria moltes més facilitats que un noi. Us linko un reportatge que ho reflecteix bastant bé.

Així que tot i estar completament a favor de que cadascú faci el que li vingui de gust, i d'obrir fronteres i compartir els jocs sexuals amb més gent, pel meu gust sobra tota aquesta imatge de rics avorrits que volen estar a la última. Però potser tot és probar-ho, i el dia que vagi a un local d'aquests, faig un altre post lloant-los... qui sap!

Algú em pot parlar per experiència pròpia?

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.

Gràcies rosa69 per la idea i l'article.