Fanatisme

A vegades em fa la sensació que el món es va crear quan van aparèixer les "noves" (quan podrem treure aquest adjectiu?) tecnologies... Penseu-hi: qualsevol aspecte social del que volgueu parlar (excepte, potser, el tradicionalisme), s'ha vist augmentat per la facilitat de conexió i comunicació que ha significat internet. En aquest cas, jo m'he fixat en l'efecte fan: aquesta... passió malaltissa que domina el món. 

De fanatisme ("passió desmesurada i tenaç, particularment envers una causa religiosa o política, o envers un passatemps o hobbie", segons wikipedia), n'hi ha de molts tipus, alguns més comprensibles que alguns altres. Ser fan d'alguna cosa, en realitat, no significa més que sentir-se atret envers algú o alguna cosa i tenir interès en seguir la seva trajectòria. Un pot ser fan d'un grup de música, i ho pot ser simplement escoltant les seves cançons, estant atent de les seves novetats i dels seus concerts, o es pot arribar als extrems del sentit comú (fer cua tres dies abans a la porta d'un concert, tatuar-se la cara de l'ídol, formar part d'aquelles mutituds que criden i porten pancartes i tot el cos pintat amb el nom de l'artista en qüestió, etc). La frontera entre el que podria denominar-se "sa" o "digne" i allò que ja seria "malaltís" la posa cadascú allà on creu que ha d'anar.

Malgrat tot, avui em volia concentrar en un efecte molt curiós que ha provocat el fanatisme juntament amb l'accès a les tecnologies. Heu entrat a youtube últimament? Al principi va sorgir com una curiositat, una cosa que feia algú que estava soberanament avorrit i que pretenia fer una peça "bonica" o "commemorativa"... Ara ja són una plaga. Parlo dels vídeos recopilatoris d'imatges amb alguna cançó de fons, ja poden ser d'una sola persona o de parelles, sèries, etc. I la ment humana està deixant anar tot el seu potencial per a fabricar les coses més incongruents i increïbles que sigueu capaços d'imaginar. 

Penseu per un moment en dos personatges que no tinguin res a veure, de històries diferents, d'espècies diferents, d'edats diferents, de... països diferents. Busqueu-los a youtube, us asseguro que algú els haurà imaginat enamorant-se i n'haurà fet un "vídeoclip"! 

Un exemple seria un vídeo on han juntat als dos protagonistes del meu primer APS! Quina sorpresa i quin surrealisme... Es tracta de l'Ian Somerhalder en el paper de Damon Salvatore, i la Deborah Ann Woll en el de Jessica Hamby. De sèries diferents, però tots dos vampirs, al cap i a la fi... 

Però podem creuar la línia d'allò "impossible i innecessari, però coherent" sense cap tipus de problema. Parlàvem de l'Ian, doncs posem-lo... Què és el més absurd que se us acudeix?... amb... l'Hermione Granger? Realment d'això se'n diu creativitat, i el pitjor de tot és que hi ha tota una col·lecció de vídeos d'aquesta parella! Aquest vídeo és bastant dolent, però és molt divertit quan representa que el Damon està apallissant al Harry Potter. 

No ho sé... hi ha tanta varietat que no sé per on començar a criticar. Em sembla lògic que surtin vídeos sobre, per exemple, el triangle amoròs que formaven a la sèrie Lost el Jack, la Kate i el Sawyer. Però que hi hagi també vídeos d'amor entre el Sawyer i la Hermione Granger (què li passa a aquesta noia?)? No li trobo cap sentit. 

Així que la reflexió d'avui és que, a part que la generació ni-ni està fent molt mal a la ficció actual, el fanatisme descontrolat pot acabar destruint el sentit d'allò que s'admira. No és irònic?

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.