T'agrades?

Buscar "autoestima" al google imatges és bastant curiós, perquè només hi surten dos tipus de resultats: gent molt trista, o gent infinitament feliç. Una noia esquelètica que es mira en un mirall i es veu grassa, o un ànec que es mira en un mirall i es veu un cigne... I dic jo, tenir autoestima no deu significar això, no? No seria ser conscients de com som, acceptar-ho i respectar-se? L'amiga IEC tampoc és molt clara: "Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc". Això del mal paper tampoc ho veig clar, tot i que amb no permetre que ningú es cregui per sobre nostre sí que hi estic d'acord. En fi, veient que la documentació sobre el tema d'avui podria dir-se que ha estat un fracàs, seguiré amb la reflexió treta de la màniga. 

Fa uns quants dies vaig veure una pel·lícula bastant dolenta, de la qual em va cridar l'atenció una frase en concret. La protagonista està assegurant que mai juga amb sí mateixa (un d'aquells tòpics femenins tan terribles), i el noi li diu: i si a tu no t'interessa tenir sexe amb tu mateixa perquè esperes que a algú altre sí li interessi?

Em va fer pensar bastant, en primer lloc perquè és una magnífica frase per trencar aquella posició femenina de "el sexe és només per practicar-lo amb ell, amb l'home de la meva vida". Pot haver-hi una manera d'entendre el sexe més masclista? I per greu que em sàpiga, conec a moltes dones que segueixen aquesta filosofia, ja sigui perquè els sembla... indecent? O perquè "no li troben la gràcia". És obvi que no és el mateix sol que acompanyat, però això no significa que no poguem ser independents.

En segon lloc, també em va portar a la reflexió de que realment és necessari agradar-nos a nosaltres mateixos si pretenem agradar a algú altre. No us heu fixat mai en què els dies que un se sent millor és quan més sembla atreure a la resta? I tampoc pretenc dir que jo m'encanti a mi mateixa, només faltaria... Però es tracta de saber relativitzar els nostres defectes o de, als nostres ulls, mirar de fixar-nos més en els punts forts per intentar que els altres facin el mateix. Tot això, òbviament, sense passar-se, que de xulos-piscina ja n'hi ha massa. L'excès de seguretat en un mateix tira enrere, però la manca total provoca dubtes en l'altre persona. Com a mínim, segons el meu punt de vista.

Així doncs... estimeu-vos a vosaltres mateixos, i gaudiu!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.

PS: Una curiositat: què enteneu vosaltres per "onanisme"? Perquè segons el IEC i la RAE (els he consultat els dos, per si un cas), onanisme = masturbació = acció de masturbar = estimular els òrgans sexuals d'algú. D'algú? Jo pensava que l'onanisme era en solitari, individual i mostra d'amor propi... 

I encara hi ha més! A wikipedia s'explica que "onanisme" significa en realitat "coitus interruptus", derivat d'un personatge bíblic (no veas...) que per no tenir descendència utilitzava aquesta tècnica. Si teniu curiositat per llegir la història sencera, cliqueu aquí.