Hola.

Estava asseguda al tren davant d'un arquitecte (o estudiant d'arquitectura) realment atractiu. Que com sé que és arquitecte? Perquè sóc una tafanera, i mentre jo treia la meva llibreta d'idees, ell ha tret un plànol i s'ha posat a dibuixar. Semblava un local, i quan ha acabat l'ha tornat a guardar i ha tret una llibreta per apuntar-se les tasques pendents. Enviar un e-mail a no sé qui, trucar a algú altre, calcular una distància. Jo seguia entre la meva llibreta d'idees, el seu reflex a la finestra, i la seva lletra a la llista. Tenia una lletra maca, i una mirada millor. I en un moment indeterminat, he aixecat els ulls i l'he vist observant els traços que jo feia sobre el paper. No crec que pogués llegir, la meva lletra no era majúscula com la seva, i n'hi havia molta més... però les mirades s'han creuat, més d'una vegada, i he tingut una temptació.

Hola. És un missatge clar, concís i breu. Canviar de pàgina per alertar-lo amb el moviment, i escriure al mig amb lletra clara. Hola. I mirar per la finestra, observant el seu reflex. L'arquitecte ho té fàcil: només ha de buscar el meu somriure perdut pel paisatge i, si l'interessa, canviar de pàgina de la llibreta.

Contestarà?

Fa temps que tinc planejat escriure un post sobre la seducció, i tot i que això no es pot considerar una reflexió, no podia estar-me'n d'escriure lloant aquests tipus de joc. L'altre dia vaig dir que ja sóc immune a un parell de poemes fàcils i una mirada interessant, però si hi ha alguna cosa a la qual crec que no em podria resistir, és a l'originalitat, a la creativitat i la imaginació treballant per a una seducció. I que què tenia això de creatiu? Potser us sembla que res... però era tan simple, tan senzill i fàcil... que m'ha fet somriure.

Somrieu i digueu hola, a viam què passa.

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.