Abans de començar amb el tema d'avui vull demanar disculpes pel meu silenci d'aquesta setmana... he estat una mica passiva, tot i que sembla que al bloc li ha anat bé: quin augment tan fantàstic de la participació!!
Avui estava llegint tan tranquil·lament el diari quan he trobat la notícia que onze països han censurat un videoclip de la Rihanna (i que consti que, tot i ser de les persones que ja fan doblet al bloc, no m'agrada pas). En el citat vídeo musical apareixen clares referències al sadomasoquisme, nines inflables, la mateixa cantant lligada de mans i peus o vestida de làtex... A viam. Anem per parts. No es tracta de que m'escandalitzi de veure referències sexuals per molt que siguin d'un gust que no comparteixo. Allà ella. La qüestió és que justament ahir vaig sentir per la ràdio una altra cançó que literalment es diu Aquesta nit et follaré (en anglès sembla que tingui més classe Tonight (I'm fucking you)), de l'inestimable Enrique Iglesias.
La meva pregunta és: ja sabem que el sexe és una part fantàstica de la vida, que ens agrada a tots i que hi ha qui el practicaria a totes hores... però no podríem ser capaços de pensar en altres coses? Vull dir, si som artistes hauríem d'estimar les coses que creem, no? Tenir-los... no sé, una mica de respecte, o de carinyo... O potser torna a ser qüestió d'Estil, que tu pots insinuar el mateix, fer-ho amb gràcia i guanyar-te l'admiració de la gent, o pots caure en fer allò més fàcil, que saps que vendrà perquè hi apareixen noies esquelètiques amb pits de plàstic movent-se com si tinguessin un atac epilèptic, i no preocupar-te'n més.
En realitat la reflexió és: si us voleu dedicar al porno, perquè ho feu des del món de la música? Em sembla molt bé que us agradin les escenes eròtiques, però llavors no hi poseu música! Fent-ho així segur que hi guanyeu molta pasta, però si a sobre creieu que les vostres cançons i videoclips són bons... passen coses com la nena que insulta la música en el vídeo del Bieber aquell! Suposo que hi haurà qui em dirà que l'art s'ha d'utilitzar per ser políticament incorrectes i que per tant, està bé anar més enllà "d'allò acceptable". Sí, és cert. Però si aquest és el cas, si es pretèn utilitzar un canal artístic per reivindicar (reivindicar què, si l'època del destape ja va passar fa molts anys!), el primer pas no seria fer música de qualitat? Si utilitzes l'art per expressar-te i pretens que se't respecti per això, primer s'hauria de treballar bé l'art, no?
En fi... que malgrat la meva passió per tot allò que desprèn sensualitat... en aquest cas prefereixo les cançons que expliquen alguna cosa (més enllà de saber que a la Rihanna li agrada el sexe dur), i els videoclips de qualitat. De tota manera, com sé que si no poso els dos vídeos dels que he parlat anireu corrents a Youtube per saber de què parlo... Aquí us els deixo.
De la cançó de l'Enrique se n'han fet dues versions, i tot i que a la ràdio i al Spotify apareixen la versió sense censura, es veu que al vídeo l'ha posat censurada. Com diu la lletra de la cançó "no voldria ser groller"...
Escolteu música de debò, i guadiu tant com pogueu del dia!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
Estava pensant en aquest post quan m'ha vingut al cap un exemple encara més absurd, on unes noies se n'anaven a Itàlia i per celebrar-ho tocaven la trompeta (entre d'altres instruments) amb el cul a l'aire. Cadascú lo seu, que diuen.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=XsILAIhva4s
Precisament en la qualitat d'aquesta ¿musica? podria trobar-se una explicació. La intel·ligència de les persones a les que els hi agraden aquest tipus de ¿cançons? (per a això no tinc cap tipus de teoria) generalment es bastant limitada, de manera que si al factor sonor se li afegeixen imatges de tetes, culs, etc.; t'assegures que es converteixi en un èxit.
ResponEliminaÉs com quan s'intenta ensinistrar a un animal. Mitjançant reforç positiu pots aconseguir que identifiqui com a bones les conductes que a tu t'interessen.
En definitiva, una merda embolicada en paper de plata pot semblar més maca i a algú amb poca intel·ligència li pot arribar a semblar meravellosa, però no deixa de ser una merda.
Vejam.. buff.. quin tema més dens.. però em ve de gust recrear-m'hi...
ResponEliminaPrimer de tot podria començar dient que jo sóc un ferm defensor de la llibertat d'expressió... Però s'ha de saber distingir... en primer lloc.. que cada autor pròpiament dit, si te la fabulosa oportunitat d'il·lustrar una creació seva amb un videoclip, que la faci com ell cregui que convé més a la seva cançó...
No seria tant agosarat de dir que aquestes imatges o lletres només apareixen en música comercial o de baixa qüalitat que a mi no m'agrada, si un és analista musical ha de saber separar bona música de la pura brossa... i d'aquestes dues n'hi ha tant a la comercial com a la més alternativa, no en va ja ens agradaria a molts compondre amb la traça que té Lady Gaga al combinar riquesa harmònica i melodia (això sí, separant la seva música de la excentricitat que podem arribar a veure als seus "ara-si-que-només-vull-cridar-l'atenció-perquè-crec-que-per-molt-bona-música-que-faci-la-gent-ha-d'impactar-se-d'una-imatge-meva-que-ha-de-ser-ben-extravagant" videoclips.
Però en fi, he vist grups de metal (un dels genères musicals actuals més rics harmònica i ritmicament) que han fet videoclips i lletres que escandalitzarien a la Rihanna i a l'Enrique... i són temes, formes d'expressió, que considero sublims i genials.
Algú li sona per exemple un grup de rock extremeny d'allò més censurable, que, per molt comercial que hagi acabat sent degut a la seva irremediable fama, mai ningú ha dubtat de la seva capacitat per comunicar sentiments i les seves lletres, plenes de paraulotes, han arribat a ser considerades poesia moderna? I tampoc ningú ha dit mai que "facin aquestes lletres per vendre" quan segur que si eliminessin aquests trets tant característics i es posessin a cantar "uououoo, te quiero mucho", tothom diria que "ara sí que s'han venut".
Sí, simplement estic dient que... a vegades prefereixo l'ull per ull, i ser una mica primmirat... anem per exemple a pel més débil de tots: Destination Calabria, un tema péssim que es va popularitzar amb un videoclip sense cap mena de gràcia artística, més que mostrar trets atractius de noies estereotipades fisicament, això sí, sense que a aquestes se'ls vegi la cara! Evidentment és una forma de vendre el producte a les masses que no buscaran ja més enllà. Per tant.. aquest sí, es tracta d'un potatge inventat per a un bruixot que es fergava les mans només d'imaginar com es vendria. Lluny de la concepció que, amenys jo, tinc de l'art. (Amb el handicap que té fer aquesta critica: sóc home i evidentment em sembla atractivissim el que se'ns mostra al video sexualment parlant, però un ha de ser coherent i saber dir, "no gràcies, no m'ho vendràs així com a purs objectes").
Ara, la Rihanna i l'Enrique, amb nom i cognoms... arriben al mercat, l'un amb una lletra que aviat és censurada, i l'altra amb un video que va pel mateix camí... Abans de tot el que ens plantegem sobre fins a quin punt volen expressar el seu art i fins a quin punt només volen colar el seu producte de la manera més bomba possible.. ho sento, però a mi em surt preguntar-me si aquesta censura tant radical encara hauria d'existir al Segle XXI!
I ja després d'haver-hi pensat... no conec prou la carrera musical de cap dels dos per interpretar bé o malament la seva transgressivitat, ja que la intenció, per mi, és el que compta. I si analitzes i coneixes bé un artista i la seva obra.. sovint és fàcil distingir entre l'artificialitat i el que li ha sortit del cor. No conec bé ni la Rihanna ni l'Enrique.. tampoc qui hagi compost Destination Calabria, però aquest últim cas, com ja he dit, es veu d'una hora lluny que no fa falta coneixer-lo...
Aquí pel que volgueu:
L'Ocell de Foc
Seth... tu sempre tant radical! jejej
ResponEliminaI Fenixfire... De moment t'endús la palma del comentari més llarg del bloc! jijiji És tard i vol ploure, així que no aniré punt per punt... només un parell de coses a dir-hi.
Estic bàsicament d'acord amb tu... excepte en una tonteria: et sembla atractivíssim el que surt al vídeo de Destination Calabria? Uff, a mi no gens... precisament perquè no s'hi veuen les cares, perquè totes són iguals, i perquè abans em fico a riure del ridícul que fan llepant trompetes que una altra cosa... No els hi trobo cap gràcia, la veritat.
L'altre punt és sobre la censura. Cal dir que en el cas de l'Enrique... s'ha censurat a sí mateix! Vull dir, ell mateix n'ha fet dues versions (per poder dir que és completament subversiu, però sense arribar a quedar malament, diria jo). I sobre el videoclip de la Rihanna... què vols que t'hi digui, no m'arriba a extranyar que el censurin després de saber que a Alemanya no es pot veure ni l'altre videoclip d'ella que vaig penjar (el de "Love the way you lie")...
També, i com sempre, s'hauria d'estudiar si realment és productiu el fet de censurar, perquè com sempre se n'acaba fent més difusió després d'haver estat prohibit (sense anar més lluny, jo no l'hagués vist si no hagués sigut per la notícia).
En fi, que moltes gràcies pels comentaris!