Fins ara he parlat majoritàriament d'un tipus de relació bastant concreta (amorosa-sensual), però no puc deixar de fer esment d'una altra relació que considero molt més imprescindible i bàsica en el dia a dia. Es tracta, com bé haureu endevinat si heu llegit el títol del post, de l'amistat (segons la IEC: "Afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual").
Una vegada vaig llegir en alguna banda que les amistats són com les crosses: que per moments de debilitat són realment útils, però que hem d'aprendre a viure sense elles. Pel meu punt de vista, aquesta definició no és del tot certa... segons la meva manera d'entendre l'amistat no tindríem per què aprendre a viure sense els amics ja que ells no haurien de tenir motius per desaparèixer del nostre costat. Una altra cosa seria dir que no n'hem de ser dependents, perquè és obvi que és bo que un sigui, mentre pugui, capaç de valer-se per sí sol.
On falla la meva teoria? Justament en allò de que els amics no agafen i un bon dia desapareixen... perquè he comprovat que, per molt que em costi d'entendre, sí ho fan. Això em porta a fer la reflexió que és increïble com pot arribar a canviar la gent... o com de poc arribem a conèixer la gent que hi ha al nostre voltant per haver cregut irrefutablement que ens farien costat... I després veure que donde dije digo, digo Diego...
Concretament podria parlar d'un altre Jordi, que va passar de ser el meu ideal de l'amistat, a qui considerava l'Amic per excel·lència i aspirava a ser com ell... a simplement estar massa ocupat per poder tenir una conversa amb tu. Com ha pogut passar? Hauré fet alguna cosa i no me n'he adonat?
Després també hi ha el cas de la Marta, clar... que ja va ser un serial digne de ser emès per qualsevol canal de televisió de poca qualitat. Estic intentant que Tele5 em compri els drets. En aquest cas, es va imposar el seu orgull a la nostra amistat, i així va acabar tot. Perquè en realitat jo també tinc el meu petit orgull... però crec que si és per una causa com una bona amistat, l'únic que es pot fer amb ell és donar-li una patada perquè no molesti. Però la meva opinió no és la de la majoria, com de costum...
Així que aquest post el dedico a aquells amics que no fugen del nostre costat, ni per avorriment (suposo que sí que algú pot arribar a avorrir-se de ser amic d'algú altre... tot i que em costa), ni perquè algun malentès guanyi la partida.
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu
Les persones som personatges tan rodons, tan profunds, per molt superficials que siguem, que molt em sopta que ens poguem parlar sense matar-nos els uns als altres. Sí, estic en una fase una mica autista, anti-social i violenta per l'horrorós clima d'un país llunyà. Si més no, i digueu-me idealista, l'amistat és incondicional. I ho és, simplement, perquè jo només dic 'és el meu/meva amic/amiga' quan parlo a una tercera persona, però al meu cap estan com la X, la Y, el J i el K. Vull dir, no posem l'etiqueta d'amics a tothom, perquè aquells que desapareixen es diuen d'una manera, els que sempre hi són, per molt lluny que es trobin, tenen una altra etiqueta.
ResponEliminaClar que hi ha persones més dependents que independents. Però jo, desde la meva experiència personal i, potser des d'una perspectiva una mica dependent, puc afirmar, i ho faig sense vergonya, que els meus X, Y, J, K, etc. són una de les parts més boniques de la meva vida. Sóc una sentimental de mil dimonis, però l'amor de l'amistat és, per mi, una de les parts més vitals del meu dia a dia. No es tracta de comptar els amics amb els dits, ni veure's molt sovint, ni jo no sé què més... Per mi es tracta simplement d'aquelles persones sense les que no puc viure. Si estan malament, estic malament jo també. Són aquelles persones a les que sempre atens al telèfon amb un somriure, encara que despenjar la trucada signifiqui quedar-te sense sopar o menjar-te'l l'hòstia de fred. Cadascú tria qui vol tenir al seu costat i suposo que ser triat per qui tu tries és una de les sorts i els tresors més macos d'aquest món. :-D
(Necessito altes dossis d'algo molt dur per desfer-me d'aquestes paraules tan 'pastelosas' sobre un fons... ROSA!!!).