L'altre dia estava navegant per Facebook i em va cridar l'atenció una fotografia d'un antic amic. Concretament, es tracta d'una d'aquelles persones que suposen un abans i un després en la nostra vida, ja no per bé (no es pot dir que ens hagi aportat especialment bons moments, ni que gràcies a la seva intervenció ens sentim o ens haguem sentit feliços), sinó més aviat pel contrari: es tracta d'una persona espina.
En la nostra vida ens creuem amb tot tipus de persona, que adopten rols diferents i que, amb el temps, es converteixen en unes coses o en unes altres. I jo anomeno persones "espina" a aquelles en qui tenim unes altíssimes expectatives, però que per una raó o l'altra mai deixen de ser això, expectatives que s'acaben frustrant.
Hi ha qui es converteix en persona espina perquè vam prendre la decisió d'allunyar-nos-en sense haver-nos donat la oportunitat, o perquè per algun determinat motiu la tensió sexual no es va arribar a resoldre mai. O perquè no era el moment, o perquè ens va enganyar abans que arribés a passar res.
Són persones que l'únic de bo que aporten és que ens ensenyen, que creixem individualment després d'una experiència així. El meu amic Jordi de qui us estava parlant, em va fer creure que era qui sap què... I quan jo ja n'estava completament penjada, me'l vaig trobar amb parella. Una situació com qualsevol altre, però no crec que torni a confiar en ningú pel simple fet d'escriure poemes bonics i mirar-me com si fos la única persona interessant al món. També sé del cas de la Marta, que va deixar passar el seu moment amb un noi i després, per molt que ho ha desitjat, mai ha arribat a passar res perquè ara ja falta alguna cosa, ves a saber.
El millor d'aquests casos, però, és que amb el pas dels anys un acaba rient molt. Com a mínim jo amb aquesta espina, ara no puc veure el Jordi sense fer-me un tip de riure de com vaig ser tan innocent i de que no veiés com de ridículs són els seus intents de semblar una persona interessant. Serà veritat que l'amor és cec?
Quines són les vostres espines?
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
En relació a la teva experiència... suposo que tu mateixa pensaràs que va ser millor no caure mai en la espina-Jordi, perquè haguéssis tingut un desengany encara més gran, no? Aquí podriem encetar una reflexió de la gent falsa alhora de lligar.. que s'inventen diverses imatges i màscares que volen donar a entendre als altres... però que no es mostren ells de debò.. en fi... cadascú sabrà com s'ho monta, però confio en que la gent sensata valora i valorarà la sinceritat per sobre de tot.
ResponEliminaSobre les meves espines.. potser sí, però totes es remuntarien a l'adolescència quan un és molt menys llançat i molt més tímid, en fi.. algunes d'aquestes (poques) me les he pogut treure! Ja pensaré si en tinc alguna més, perquè alguna Marta hi ha que se m'acudeix... Però en fi! Millor no fer-se'n mala sang i tirar endavant i gaudir del que es pugui, no?
Per al que faci falta:
L'Ocell de Foc