Allò que llegim

A part de tots els adjectius amb els quals em descric al meu perfil... sóc una lectora apassionada, per molt que mai llegeixo tant com m'agradaria.
Qui no recorda el primer llibre que el va emocionar, o aquell que no vam poder deixar anar fins que l'havíem acabat? Jo penso que tot allò que llegim passa a formar part de nosaltres, i que això té una importància especialment forta quan ens trobem en edat de creixement, com podria ser la infància o adolescència. Quan penso en mi mateixa, en les meves expectatives, fantasies o fins i tot maneres de pensar, trobo fragments dels llibres que més m'han marcat a la meva vida. Tinc imatges clavades al cervell que de tant en tant m'apareixen fent-me entendre perquè sóc com sóc... Tot i que tampoc voldria culpar als llibres de la meva liberalitat, és clar, no fos cas que ara agaféssiu por de llegir per no tornar-vos com jo!
Potser sí que és cert que els llibres no són l'únic que ens marca d'aquesta manera, que algunes pel·lícules o sèries també afecten la nostra forma d'entendre el món... Però jo crec que no ho poden fer igual, pel simple fet que en una història escrita, ens hi hem de ficar fins al coll. No som una part passiva, sinó activa, perquè cal que nosaltres fem tota la feina d'imaginar-nos allò que ens estan explicant, i ens involucrem molt més en la trama si hem format part del procés de creació d'aquells personatges (posant-los cara) i llocs (perfilant-los malgrat les descripcions).

I la influència que puguin tenir les visions dels autors d'aquestes històries per mi és completament aplicable a tot el que serien temes amorosos i sensuals. Com oblidar aquella escena final de Como agua para chocolate, on un pràcticament treu fum com la germana de la protagonsita (que fa que l'aigua de la dutxa s'evapori abans de tocar-la)? O l'escena de Tirant lo Blanc on ell comparteix llit amb Carmesina i Plaerdemavida, d'una forma realment perversa... O La joven de la perla, que es desfoga amb un pensant en com la mira l'altre... Per no parlar ja de Diario de una ninfómana, que és tant distret com didàctic en el sentit d'obrir-se de pensament i ser conscients de la varietat de maneres d'entendre el sexe que hi pot haver...

Després hi ha un altre tipus de llibre, i és aquell que pretèn ensenyar-te més que divertir-te o distreure't... Seria el cas d'alguns manuals, o assajos. Personalment, sempre he cregut que es pot aprendre molt més a través de llibres que t'expliquen coses mitjançant una trama complexa, que no pas en una sèrie d'instruccions o premisses donades l'una darrere l'altre... Perquè impacta molt més veure-ho en un context, per molt que sigui fictici, que no pas com a element abstracte. Un exemple d'un llibre on s'intenten explicar coses però sense perdre de vista la importància del context, i de personalitzar-ho tot és Sexualmente, de la Núria Roca. No és un llibre que impressioni o tingui un gran nivell literari, però és curiós i fàcil de llegir.

Bé, quin és el llibre que més us ha impressionat en aquest aspecte? Jo més endavant seguiré recomenant-vos alguns títols i explicant l'efecte que han tingut en mi.
Fins aviat, sigueu feliços!

Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.