Sexualitat, política i altres mentides

No em considero especialment susceptible ni irascible, però avui han aconseguit que Bastet torni a tenir cap de lleó. I és que hi ha persones que ni tan sols són conscients del mal que fan a la societat, i que es dediquen a cridar als quatre vents les seves idees retrògrades i antiquades sense ni parar-se a intentar saber amb qui estan parlant.

I què si t'ofenen? I què si ets més del que es pensen que ets? Tant li fot, perquè són posseïdors de la veritat absoluta i per tant, encara et deuen fer un favor si t'escupen a la cara, a viam si reacciones.

Avui m'he hagut de sentir a dir que les persones bisexuals, no només són més promíscues que els heterosexuals, sinó que el seu únic objectiu és el vici pel vici. La meva primera reacció ha sigut intentar negar-ho, perquè odio les generalitzacions i penso que és completament injust dir que una persona té més afinitat al vici que una altra per la seva orientació sexual. Sinó, que els hi preguntin a les nenes de 12 anys que perden la seva virginitat només per poder dir-ho davant de tota la classe, i "molar més". A viam com seran aquestes nenes quan en tinguin 18, per molt heterosexuals que siguin. 

Malgrat tot, després hi he donat més voltes, i he arribat a aquest punt: i què si són més hedonistes que les persones tradicionalment "correctes"? Millor per ells! Què n'hem de dir nosaltres, de amb qui se'n van o no al llit, qui som nosaltres per jutjar què és massa o massa poc? Perquè una cosa està clara... adoro el jocs de sensualitat, i no compto amb quantes persones hi jugo. Això significa que sóc massa liberal? Si és així està clar que el meu interlocutor d'avui ho era massa poc. De fet, ara que hi penso m'estranyaria que no fos verge, per molt que té parella des de fa anys. Perquè: pot una persona que ha provat el deliciós encant del sexe, criticar a algú pel simple fet d'adorar-lo? Pot una persona sensata decidir què han de fer els altres?

"¿Cómo va a gustarme tocar algo que ya tengo yo?", em preguntaven avui. Però és que jo no pretenc obligar a ningú a que li agradin tots dos sexes... Així que què menys que tinguin la mateixa consideració amb mi i em permetin decidir què fer amb la meva vida! I no només a mi: a tothom. 

Quina mania de posar-li etiquetes a tot, i de voler saber-ho tot i controlar-ho tot... No podem simplement ser lliures i acceptar que cadascú és com és, li agraden les coses que li agraden, i pren les decisions de la seva vida, com fa cadascú particularment?

"Si queréis ponerme un nombre, adelante, ¡no me importa! Pero sabed que lo que soy en realidad es una nereida, una dríada. Una ninfa, sencillamente." (Valérie Tasso)

Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.