L'altre dia vaig haver de fer un viatge en tren, i just davant meu es van seure dos nois, tots dos amb una aparença hipnòticament atractiva, però completament diferents entre sí. Vaig tenir tot un viatge per mirar-los dissimuladament (no sé fins a quin punt vaig aconseguir això últim) i per reflexionar sobre els diferents estils i prototips als que ens classifiquem nosaltres mateixos per tal de mostrar-nos al món. Aquesta reflexió es podria fer perfectament amb noies, però com els dos models eren nois, de moment em decantaré cap a aquest sexe.
Un dels nois que tenia al davant era molt alt, amb el cabell llarg recollit en una cua lleugerament desfeta, i barba de pocs dies. Anava vestit bastant "de qualsevol manera", i llegia una novel·la històrica molt apassionat. Es tracta d'una aparença natural (sense arribar a allò "brut") i que inspira tranquil·litat i confiança. Com a mínim a mi. Prototip: hippie.
Perdoneu la distància que hi ha entre la descripció que he fet i el que apareix a la fotografia.... no m'he pogut contenir de fer-lo servir a Ell.
L'altre noi era completament diferent. Per començar, era bastant més baixet, amb el cabell curt i una caçadora de cuir, amb una dessuadora vermella a sota, i el mòbil d'última generació a les mans. Es tracta d'aquell noi que s'hi mira una mica a l'hora de vestir-se, però que va de diari, més còmode que elegant. Dins d'aquest mateix estil hi ficaria des dels que van més amples i potser podríem dir de skater, fins als qui vesteixen més ajustadet, sense arribar a voler marcar en excès. Prototip: urbà.
El casc per la moto és opcional, i com comprendreu el noi que viatjava en tren no en portava.
Aquest últim estil, però, té una variant: si hi afegim algun element estrambòtic com ulleres de pasta enormes, barrets, perilles, algun tipus de corbata cantona, camises de quadres, mocadors pel coll... Tot plegat ens dóna una imatge ben diferent (tot i que amb punts en comú, com podrien ser les jaquetes de cuir), que ens porta a la voluntat de ser més "guais". Prototip: modernillo.
D'altra banda també hi ha els qui es cuiden de la imatge amb la pretensió de ser elegants. Aquí arribaríem a dos punts: els que es preocupen de fins l'últim detall amb la voluntat de "despentinar-se" i oferir un look casual, i els qui es "repentinen". Curiosament, les dues fotografies de mostra seran el mateix noi, així que les comento juntes. En la primera s'ha preocupat per tots els detalls amb la intenció que sembli que no s'ha preocupat per cap d'ells. Prototip: despentinat amb gràcia.
En el segon cas, l'elegància és qui mana, i ja no importa que es notin els esforços per mantenir una imatge intacta. Prototip: elegantment repentinat.
Em venia de gust fer un post en homenatge als dos monuments del tren... i encara que cap d'ells s'assemblava als nois que us he penjat, espero que us n'hagueu fet a la idea i hagueu gaudit amb el meu simbòlic anàlisis dels prototips masculins.
Festegeu en nom meu, i fins aviat.
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
També estan els 'macarres' que poden tirar per dues vies: la 'choni' y la 'super malo malote'. Jo també tenia clitxats els 'enclenques'... No m'agrada posar etiquetes, però és inevitable. Visca els malos malotes!
ResponEliminajajajaj Sí, després vaig pensar en tu i em vaig adonar que m'havia oblidat els heavys i altres "clasificologías"...
ResponEliminaBé.. només que jo, com a noi, no sé on coi posar-me... potser el que més m'escauria és "despentinat sense gràcia"? No sé.. lo de les etiquetes d'estil de vestir ja fa anys que ho hauriem d'haver deixat córrer.. les tribus urbanes no són el que eren i no crec que faci falta anar posant noms a la gent pel que s'ha posat aquell dia...
ResponEliminaAra, quan vulguis una classificació de noies, (pel seu físic més que pel seu estil), jo ja en tinc una de feta! I tinc la sensació que la rosa69 també sap de quins únics quatre tipus es tracta!
Sempre present:
L'Ocell de Foc
Fènixfire... crec que ho sap la rosa69 i tothom que et conegui! jajajaja
ResponEliminaI m'ha encantat com a classificació "despentinat sense gràcia"! Encara ric.
Gràcies pels comentaris!