Avui m'ha donat per pensar en el llenguatge, aquest instrument tant necessari que a vegades ens falla tant estrepitosament. En realitat tot ha vingut per una frase de Tirant lo Blanc (...cadascú perd el temps com vol, no?) que m'ha deixat bastant confusa:
La fortuna siempre es contraria a los que aman con celo. *
Mmmm... M'ha cridat molt l'atenció perquè és una frase construïda de manera que li pot agradar a qualsevol persona, entengui les coses com les entengui. Celo... com a gelosia? Com a interès? Com a metàfora de l'estat de zel animal? Veient com evoluciona la història després, és probable que Joanot Martorell pensés en aquest últim sentit... però no encaixen també els altres?
He consultat a l'amiga RAE per si m'oferia més claredat sobre el tema. Celo:
1. m. Cuidado, diligencia, esmero que alguien pone al hacer algo.
3. m. Recelo que alguien siente de que cualquier afecto o bien que disfrute o pretenda llegue a ser alcanzado por otro.
7. m. pl. Sospecha, inquietud y recelo de que la persona amada haya mudado o mude su cariño, poniéndolo en otra.
Mmm... La definió 4 no l'entenc (si algú sí em faria un favor explicant-me-la). Per la resta... com pot una sola paraula significar coses tant diferents, i fer que una frase tingui tants sentits oposats?
1. La fortuna siempre es contraria a los que aman con esmero.
2. La fortuna siempre es contraria a los que aman con un interés extremo.
3. La fortuna siempre es contraria a los que aman con recelo.
4. ?
5. La fortuna siempre es contraria a los que aman con apetito sexual.
6. La fortuna siempre es contraria a los que aman durante la ovulación femenina.
7. La fortuna siempre es contraria a los que aman con celos y miedo.
8. La fortuna siempre es contraria a los que aman con cinta adhesiva.
Jo gairebé ho deixaria amb que la fortuna sempre és contrària als qui estimen, i punt. Quina frase tant horrible! Perquè pot fallar tant el llenguatge fins al punt de deformar les coses que es volen dir en un sentit pervers i erroni? Com podem ser tant dependents d'un mètode que té unes probabilitats d'error tant altes? Entengueu-me, adoro les paraules (sinó no tindria un bloc), però...
Si una sola frase pot entendre's de tantes maneres, perquè ens estranya després que els nostres interlocutors malinterpretin les nostres paraules i caiguem en mals entesos?
Gaudeix de la vida, i que tinguis un bon dia.
Bastet (avui entre intel·lectual i poetissa)
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
*Malgrat ser Tirant lo Blanc, la frase que he trobat era en castellà i la reflexió posterior també, em sap greu.
La definició 4 diria que es refereix als éssers irracionals (diria que la RAE enten com a irracional als animals) quan tenen ganes de reproduir-se. És a dir: una perra en celo.
ResponEliminaJo entenc la frase no com a 'la fortuna sempre és contrària als qui estimen', sinó més aviat així: la fortuna sempre és contrària a aquells que estimen de manera gelosa, entenent el 'celo' com a por a 'Sospecha, inquietud y recelo de que la persona amada haya mudado o mude su cariño, poniéndolo en otra' (se han lucido...). Per tant, estimar de manera sana (ho sento, però els zels em semblen malaltissos i insans...) és per qui la fortuna està a favor. Suposo que si volgués dir 'la fortuna sempre és contrària a aquells qui estimen to calentorros', faria servir 'a los que están en celo', no 'con celo'.
Bé, és simplement una reflexió de pseudo-filòloga de l'spanisch!
Jo no crec que calgui complicar-se la vida.. ningú s'ha plantejat obrir un exemplar de Tirant lo Blanc en la seva llengua ORIGINAL i esbrinar que volia dir de veritat Joanot Martorell?? XD
ResponEliminaÉs com fer-se cabòries d'una frase del Quijote en francés.. XD
Aquí estic pel que sigui:
L'Ocell de Foc
Fènixfire... era una frase presa com a exemple per a reflexionar sobre el llenguatge.
ResponEliminaEl llibre (que òbviament el tinc en català), no sé on el tinc... Si apareix i hi trobo la frase, ja t'ho faré saber.
Gràcies pels comentaris!