Qüestió d'Estil

Tenir Estil (sí, sí, amb e majúscula), és una de les coses que sempre he considerat més importants a l'hora de relacionar-nos els uns amb els altres. 

L'altre dia parlava de prototips o estils de vestir en els que ens classifiquem nosaltres mateixos quan escollim què ens posem... però l'Estil és molt més que triar una peça de roba, o un pentinat. Es tracta de la nostra manera d'actuar, de parlar, de l'impacte que causem en els altres per la nostra simple forma de ser. 

Posant exemples menys abstractes, quan una persona intenta lligar amb una altra, pot fer-ho de moltes maneres i des del meu punt de vista, té moltes més possibilitats d'èxit si té Estil a l'hora de fer-ho. De dir "Hola, què tal? Vols fotre un clau?" en sabem tots, igual que també sabem fer mitja volta i sortir corrents quan algú ens fa aquesta pregunta. I en realitat tot això està molt lligat al tema del morbo que comentava ahir: com ens ho fem per guanyar-nos l'interès de l'altre persona? Com ens ho fem per a que l'altre estigui expectant a viam quin pas fem ara?

Avui parlaré d'un noi... que entre nosaltres anomenarem Jordi*. Tota aquesta teoria sobre l'Estil la vaig crear després de conèixer-lo, perquè el noi era capaç de barrejar un posat innocent amb una elegància i una aura de misteri, que al meu punt de vista el feien irresistible: no vaig ser capaç de no caure en la trampa. Sempre es mostra interessat, amb un punt de saber alguna cosa que tu no saps... i amb un toc juganer que pot amb mi. És d'aquelles persones que sempre busquen maneres diferents per arribar a tu, i el millor de tot, és que ho fa sense adonar-se'n! Tot això ho incorpora de manera natural... I això és el més important de tot, trobar l'Estil propi no significa fingir o adoptar el caràcter d'algú altre, significa ser conscients de com som i explotar-ho al màxim. 

Hi haurà qui tingui un Estil principalment tendre, o juganer, o elegant, o misteriós... o qui simplement serà tant modest que creurà que no pot arribar a tenir-ne, i aquest serà el seu propi Estil. Només es tracta de fer les coses amb gràcia i de veure quin efecte tenen les nostres paraules sobre els altres. 

Per últim, m'agradaria dir que he decidit fomentar la participació (fins ara nul·la!) en aquest bloc (podeu firmar  amb el nom o com a anònims donant-me alguna pista per trobar-vos). Així que qui em digui a qui pertanyen els quatre ulls que he penjat avui, tindrà premi (a concretar)! Saps qui són? (Un és fàcil, fàcil, fàaaacil).

I aprofitant que faig aquest parèntesis, aquest post li vull dedicar a la Marta*, una persona fantàstica que em va dir que començaria a llegir-se aquest bloc, i que sempre m'ha entès quan he parlat d'Estil. 

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.

*Per motius que ara no venen al cas acabo de decidir que tots els noms falsos que faci servir en aquest bloc seran Jordi i Marta!