Segons el meu amic IEC, una cosa normal és una cosa "d'acord amb una norma establerta, que no se'n desvia", "que no se separa del seu curs natural" i que és "conforme al tipus més freqüent". Aquesta última definició em porta una mica de cap perquè... si el més freqüent és que la gent vagi a Madrid en aviò i això es considera normal... no ho és que vagin en tren?
En realitat totes tres definicions em deixen un regust de boca una mica estrany... perquè que la homosexualitat sigui normal o no depèn de les normes del moment? Suposo que, en realitat, una cosa no és normal o deixa de ser-ho per sí sola... Simplement ho considerem com a tal o deixem de considerar-ho, no? Deu ser que no és una qualitat inherent a res, sinó imposada pels humans.
La qüestió és que fa poc vaig sortir del meu pseudo-armari (tinc pendent explicar-vos-ho) i la resposta va ser "no és molt normal, però vaja"... I ara que em poso a reflexionar-hi, antinatura sé que no vaig... tampoc hi ha actualment cap norma que ho prohibeixi... I la veritat és que cada cop és més freqüent! Deu ser que sí que sóc normal.
De tota manera volia escriure-us perquè com potser ja us he deixat entreveure alguna vegada sóc una amant de les sèries (entre d'altres coses) i n'he trobada una que el que més m'ha agradat és la fluïdesa i naturalitat amb la que tracten la bisexualitat. Sí, la protagonista ho és i no fa falta ni que ningú ho pregunti ni ho comenti, cosa que em va encantar. I no m'hauria de sorprendre, sempre hauria de ser així... però ostres, de tant en tant veure que a alguna banda mostren una bisexual o un/a homosexual que no té dilemes o problemes de cap tipus per la seva sexualitat és realment relaxant.
La sèrie en qüestió és Lost Girl, que d'argument està mitjanament bé (dins del gènere de la fantasia), té punts divertits i la primera temporada no és gaire llarga.
I, malgrat pugui guanyar-me que se'm digui de tot... He de dir que tot i el meu elogi al tractament que es fa de la homosexualitat... Jo em quedaria amb el noi!!
Nyami... =)
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
Estic força d'acord amb la teva opinió sobre el concepte "normal". És evident que allò que és i no és normal no deixa de ser res més que una simple concepció social i que, com totes les societats, canvia segons el moment en que ens trobem. Poder son casos molt extrems, però fa uns quants segles la gent considerava normal que dos gladiadors lluitessin a mort per a l'entreteniment del poble, o acceptaven que un rei els governés per imposició divina, sense cap altre tipus de legitimitat. Avui dia aquestes coses ja no es consideren normals (ejem...). I segur que també podem trobar exemples a la inversa.
ResponEliminaEn definitiva, que la "normalitat" es algo tan relatiu que segurament tot és i no és normal alhora (vaya xurro de conclusió...xD)
Nyarlathotep, el de les mil cares.