Bye, bye, my dear!

A principis d'aquesta setmana sortia als mitjans la notícia que el número de divorcis a Catalunya va augmentar un 7% durant el 2010, i que les estadístiques situen el nostre país com a capdavanter dels divorcis a Espanya, a diferència de comunitats com Castella i Lleó, o Extremadura, que estan a la cua de nombre de divorcis. 

I per què us explico això? Perquè em va fer pensar molt aquesta notícia... deixant de banda qüestions polítiques, la pregunta és: per què? El fet que ens separem més, significa que som... més intel·ligents, perquè no ens sometem a la doctrina cristianista de "estaràs amb aquesta persona tota la vida, per molt que pateixis"? O som... més egoïstes, o menys pacients? Ens oferim menys oportunitats els uns als altres, volent que la parella sigui perfecte per nosaltres... a poder ser des d'ahir? 

O és que en realitat el que som és més estúpids, perquè ens creiem el conte de les pel·lícules americanes on se'ns deixa ben clar que ell/a és qui ens ha de fer feliç, enlloc de ser-ho per nosaltres mateixos? 

En aquest sentit l'altre dia també vaig llegir una Contra de la Vanguardia, que realment us recomano perquè la vaig trobar molt interessant (malgrat tot, he de confessar que sóc bastant fan de les contres en general...). En aquesta li feien una entrevista a Rafael Santandreu, un psicòleg clínic, que em va recordar les estadístiques aquestes dels divorcis... "Creer que tu pareja tiene que hacerte feliz es mucho exigir y te amargará cada vez que algo falle. Yo creo que si Romeo y Julieta se hubieran casado, su matrimonio no habría durado más de un año". 

És això, doncs? Estem tant admirats per la idea d'un amor que no deixi espai per a res més en el nostre món que intentem imitar a Romeu i Julieta? I també em va encantar una altra cita de l'entrevista on deia que l'amor dependent "ese que nos transmiten continuamente a través del cine o la música ("Sin ti yo muero"), es un mensaje neurótico..."

Què hi dieu vosaltres? Som més intel·ligents, més egoïstes, menys pacients, o més estúpids?

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.