Pels que no sigueu afins a mirar sèries (de debò existiu?? O sou un mite??), us posaré en situació. El Ted Mosby és el personatge protagonista de "How I meet your mother", una sèrie que beu de "Friends" per modernitzar el format de la història d'un grup d'amics a Nova York. El protagonista, interpretat a la perfecció pel Josh Radnor, és un noi d'uns 30 anys, arquitecte, i que tot i tenir una muntanya de defectes, per mi té una gran i aclaparadora virtut: és creatiu fins a la mèdula. Pensa massa, això també és veritat, però potser justament això fa que qualsevol cosa que podria ser ben senzilla es converteixi en un esclat de creativitat.
I precisament aquesta característica fa del personatge un dels meus nous ídols, perquè és exactament el que jo vull (i no enten com algú podria no voler-ho) ser i el que vull en la meva vida. per què resignar-nos a viure una vida monòtona, si es pot viure buscant sempre la manera de ser originals i de trobar-li sis potes al gat? És capaç de crear invents impossibles per aconseguir el que per a ell són coses importants, és capaç de crear una cita de dos minuts (amb dinar, cine, gelat i petó) per poder sortir amb la noia que li agrada i que no té temps per a res. Als meus ulls, és capaç de tot, i no hi ha res que m'agradaria tant com ser, jo mateixa, capaç de tot el que em proposés (i de tenir la imaginació per marcar-me objectius que valguin la pena!).
En fi, es busca "persona Ted Mosby" per a que em contagiï la seva forma de ser i convertim la vida en alguna cosa més que anar tirant.
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
M’agrada molt veure aquesta “oda” al personatge del Ted Mosby (o si més no, cap a l’actitud i la manera d’afrontar la vida que té) ja que em sembla que, lamentablement, de cara al gran públic es troba una mica infravalorat.
ResponEliminaCom sol succeir en moltes series d’aquest tipus, hi ha un personatge el qual, poder perquè tira d’un humor més fàcil i que arriba a tothom, acaba eclipsant a la resta de personatges. A HIMYM això ha passat amb el Barney. Pregunta-li a qualsevol persona quin és el seu personatge preferit de la sèrie i hi ha un 99% de probabilitats de que la resposta sigui “Barney”. Que ojo, amb això no vull dir que sigui un mal personatge; a tots ens agradaria una vida com la del Barney, repleta d’èxits professionals, sexe, trajes i laser-tag. No obstant, no m’agrada veure com per culpa d’ell s’obvia al que realment és el motor i autèntic protagonista de la sèrie: el Ted. Perquè no oblidem que, al cap i a la fi, tota la sèrie tracta de com va conèixer a la seva futura dona i mare dels seus fills.
Tens tota la raó al alabar la gran creativitat del Ted i el que esta disposat a fer per poder aconseguir els objectius que es marca . A part de la “Cita de dos minuts” també es podrien mencionar altres exemples, tot i que no son tan fantàstics com aquest, com les tres festes organitzades durant tres dies consecutius i de forma totalment improvisada amb la única finalitat de poder tornar a veure a la noia que li agrada; o quan intenta utilitzar la dansa de la pluja per a fer que plogui (i segons ell, ho aconsegueix) i la Robin no acabi sortint amb un imbècil de la seva feina.
Tot i això, lo de que pensa massa és només aplicable en determinades ocasions. El Ted s’ha mostrat extremadament impulsiu moltes vegades, com quan va intentar evitar que una noia es cases només perquè un programa d’ordinador deia que aquesta seria la seva parella perfecte; o el ja mític “T’estimo” que li va deixar anar a la Robin quan no feia més que unes quantes hores que la coneixia.
No obstant, aquesta combinació d’elements totalment oposats fa que ens trobem davant d’un personatge genial i que tindria que estar molt més valorat del que està.
Disculpa per la parrafada.
Nyarlathotep, el de les mil cares.
Al contrari, estic encantada amb la parrafada! Tenir com a lector un expert en "How I met your mother" fa que aquest post sigui més interessant del que era de per sí!
ResponEliminaI per cert, disculpeu l'error de disseny d'aquest post, sé que la legibilitat no és un dels seus punts forts, però intentaré que no passi més.
Gràcies per tot!