El subtil (o no) art del tonteig

El tonteig és, en realitat, un joc. I hi ha vegades en què està molt clar que dues persones estan jugant, per les mirades, pels comentaris, pels riures compartits, i aquell classiquíssim (i horrible, en parts iguals) "ai, tonto...". Però hi ha vegades en què això no està tant clar, i ens surt aquella pregunta existencial: m'ho sembla a mi, o estem tontejant??? (Que sovint va seguida d'un: com ha passat això?!)

La situació de dubtar de si estem coquetejant o no és una cosa que he viscut diverses vegades a la vida, i per això vull comentar algunes coses que, si em poso a teoritzar en plan Barney Stinson, crec que són decisives. Un dels contextos més habituals en què poden sortir tontejos inesperats o dubtes existencials al respecte és a la feina, o quan s'està treballant en alguna cosa amb algú altre. El roce hace el cariño, diuen en castellà.

I és que és normal que, quan veiem a una persona un dia darrere l'altre es crein bromes internes, coses compartides, tonteries que només s'entenen entre els companys. I, per mi, així comença tot. Amb frases que signifiquen més del que sembla a primer cop d'ull, i que van acompanyades de comentaris amb dobles sentits ("Em fa la sensació que m'estàs intentant liar... i no sé fins a quin punt no vull que em liïs...", "Anem a fer unes birres quan sortim, que vull emborratxar-te?"...). Són frases d'aquelles que un mai sap fins a on s'ha de prendre en broma, o si hi ha una part de veritat al fons de tot.

I, per mi, un moment clau és quan es treballa en un mateix ordinador, ensenyant alguna cosa, o arreglant-ne una altra... L'espai és reduit. Les mans es toquen, tard o d'hora, la respiració s'acompassa, i quan apartem la mirada de la pantalla ens adonem de com d'aprop tenim a l'altre persona, i ens mirem de ben aprop quan creiem que l'altre no ens mira... I les brometes que van i venen... Nois, que us sonin totes les alarmes mentals, que aquí s'està coent alguna cosa... 

I no té res a veure amb la temàtica d'aquesta entrada però aprofito per dir-vos que he trobat dos blogs que m'han semblat molt interessants. Tots dos són de la mateixa autora, un de textos i l'altre d'imatges. Si avui teniu la sang alterada i voleu que això s'acabi... no us els recomano ;D

Gaudiu tant com pogueu!


Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.