To be or not to be (femenina)

Bon dilluns! Per començar la setmana avui vull fer una reflexió que pot semblar una mica abstracte, però que fa un parell de dies que no em trec del cap. I és que aquests dies que no he publicat he estat de viatge, i me n'he adonat que sóc una persona bastant diferent a les noies que tinc al voltant. No em malinterpreteu. Adoro la feminitat, i com que precisament això és el que m'agrada en una noia, crec que ho potencio en mi mateixa. Però a la vegada... aquest viatge m'ha servit per adonar-me que la societat potser no té el mateix concepte de feminitat que jo. 

M'explicaré: me n'he anat amb unes quantes amigues, i viatjàvem sense facturar maleta, així que portàvem només bosses de mà (en les quals, teòricament, no es pot portar líquids de més de 100ml). Doncs resulta que jo em vaig endur un pot petit de xampú, un de sabó pel cos, un desodorant, pasta de dents i raspall, una pinta, i para de comptar. M'imagino que els nois direu: "i què més vols endur-te?"... O com a mínim, això és el que vaig pensar jo: si me'n vaig només uns dies, no puc necessitar res més. Doncs resulta que les meves companyes de viatge, que són molt més femenines que jo, sí que ho van fer! El suavitzant, les cremes per les mans i la cara, l'espuma, la colònia, el maquillatge... 

I clar, realment anaven molt més boniques que jo, però... és que mai a la vida em sortiria de dins agafar tot això per anar de viatge! I que consti en acta que no estic criticant pas a les meves amigues, eh? Al contrari... em sembla sorprenent que tot això els surti instintiu!

Llavors la meva pregunta és: sóc poc femenina? És això el que fa que una dona ho sigui o no? La IEC (com de costum en aquest bloc) no aporta molta claredat en el tema... Només defineix la feminitat com el conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com la delicadesa i la discreció. Tampoc sé si són les dues primeres paraules en les quals pensaria algú a l'hora de descriure'm. 

Però és que des del meu punt de vista... la feminitat és molt més! En fi... que avui us demano molt siusplau que m'ajudeu: què és per vosaltres una noia femenina? És una qualitat bona, o és dolent intentar ser-ho? Simplement, una dona pel fet de ser-ho ja és femenina? Estic una mica perduda...

En fi, tant si sou femenins, masculins o neutres... Gaudiu tant com pogueu!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.