01000110100111

Fa dies que estic pensant en un tema per parlar-vos, que a mi em sembla que té molt i molt mala fama i que és molt injust que la tingui. És un d'aquells temes que pot incomodar a certa gent, però que jo crec que molts no saben ben bè de què es tracta i per això en tenen aquesta imatge. En tot cas, aquí teniu una definició treta de la màniga i una defensa aferrissada del cibersexe!
Anirem a pams. En primer lloc he de dir que quan poso "cibersexe" al google puc entendre per què té tanta mala fama aquesta pràctica... Sembla una rambla plena de cartells on hi digui "Vull sexe i no en puc tenir... em consoles?". Quan al meu parer el cibersexe pot ser bastant més que això. Per ser tant clara com vull ser i no deixar-me res m'he fet un esquema responent a les sis preguntes bàsiques... i m'ha agradat, així que us ho deixo ben esquematitzat i més clar que l'aigua!

Què. Malgrat tota l'aura de misteri, de marranada o de freak que envolta el cibersexe, cal dir que no és més que un joc. És una eina per crear-se fantasies i excitar-se de cara a masturbar-se. Consultant wikipedia he vist que allà defineixen el cibersexe com part del sexe virtual, que també inclou el sexe telefònic. 


Qui. En aquest cas, amb qui. Jo crec que aquí ja entra en joc com de desesperat va cadascú... Com a defensora del sexe entre amics que sóc, no puc sinó proposar un amic amb qui es tingui confiança i tensió sexual, però (com en el cas del sexe en companyia), hi haurà qui prefereixi a desconeguts que a amics. L'altra opció clara és amb la parella, si se'n té, per aprofitar els moments en què no es pot estar amb ell/a.


Com. Aquesta és la pregunta clau de la qüestió. Jo diferenciaria clarament entre dos tipus de cibersexe: el que es realitza amb una webcam, és a dir, que la motivació per excitar-se és la mateixa que quan es mira pornografia, però sabent que la persona del davant és "real", està motivada i veient-nos; i la que a mi més m'agrada: la versió "literària". Jo n'hi dic així perquè basicament consisteix en escriure i llegir (o en parlar i escoltar si fos telefònic) en una conversa picant. Jo diria que "l'excusa" més habitual és expressar per escrit allò que ens agradaria estar fent en aquell moment, però a l'hora de la veritat es tracta de parlar de qualsevol cosa que ens resulti excitant.


Quan. Converses sobre sexe sempre surten, tard o d'hora, i jo crec que per internet encara més, ja que no veure l'expressió de l'altre pot ajudar a vèncer la timidesa. "Després podem fer veure que no hem tingut aquesta conversa". I per mi la clau és, simplement, no posar fre a aquesta conversa sobre sexe. Es comença explicant les fantasies, les experiències viscudes, etc... i que acabi com acabi.


Per què. Com qualsevol joc, suposo que l'objectiu bàsic és passar-s'ho bé. És per això que s'ha de fugir d'aquella imatge tant típica i horrible de mentir a l'altre persona... "Què portes posat?"... Una cosa és que ens agradi pensar en com es motivarà l'altre pel que poguem dir... i una altra molt diferent és dir el que sabem que hem de dir, perquè confessar que anem amb xandall és quedar malament. Si és un joc se n'ha de gaudir, i sinó no val la pena jugar-hi. I per l'amor de déu... Imaginació, per favor! No caiguem en aquests tòpics tant absurds! Si estic a casa a ple hivern navegant per internet no aniré amb un conjunt de calces i sostens de setí! Aniré amb la samarreta més horrible que tingui per casa, així que no pregunteu el que no voleu saber!


On. Està bé, no hi ha on, només volia que quedés quadrat en les sis preguntes. On? On us doni la gana i hi hagi un ordinador!




I ara ja sabeu... preguntes, crítiques, experiències, retrets, alabances (sí, és correcte dir-ho així en català), i altres aquí a baix on posa "comentaris". S'accepta de tot excepte virus i escopinades.


Feu marranades, que és sa i divertit!


Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.