dilluns, 24 d’octubre del 2011

Microones


Una vegada el Jordi em va explicar que una noia que li agradava havia estat jugant amb ell per acabar deixant-lo amb les ganes. Per evitar dir-li d'una manera més ofensiva, des de llavors va passar a ser la "noia microones", que com diu el Jordi: escalfa però no cuina. 
Així que escric per reflexionar sobre les persones que, conscientment o no, només escalfen. Realment crec que és un tema que pot donar per molt, perquè hi ha multitud de factors que poden acabar fent-nos quedar com a uns autèntics microones... Si es fes allò de "qui no ho hagi fet mai, que llenci la primera pedra"... ben bé hauria d'amagar la mà.
I és que hi ha qui realment ho fa per "maldat", perquè realment no té cap intenció de consumar allò que està escalfant... i simplement es diverteix creant falses expectatives, però també hi ha els qui ho fan "per accident". Seria el meu propi cas, en alguna desafortunada ocasió, o el cas d'un altre Jordi de la meva vida... que apareix cada X temps per escalfar-me insistint en unes fanasies de les quals ja no em crec ni una sola paraula... I que realment no sé si ell es creu, perquè hi ha altres persones involucrades en la fantasia i no depèn d'ell que s'acabi cumplint o no. Però no falla, quan jo ja ni hi penso, reapareix per posar-me tant calenta com pot i després desapareix deixant-me amb les ganes... Fins d'aquí uns mesos.
De totes maneres, ja posats a confessar frustracions màximes... Per mi la pitjor experiència va ser la de la Marta, que em va temptar... I se'n va desdir quan ja hi èrem! La meva pregunta és: què se'n treu d'això? Perquè personalment aquestes (escasses) ocasions en que he acabat retirant-me del joc abans d'hora, l'únic que en trec és sentir-me realment malament per haver frustrat a algú altre! 

M'imagino que pràcticament ningú es deu considerar a sí mateix un microones, però per si de cas algú ho fa i llegeix això... Quina és la gràcia?!
I per la gent normal: quina és la vostra experiència microones?

En fi, jugueu molt, escalfeu... i cuineu!

Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada