Avui vull parlar d'un tema del qual ja s'ha dit pràcticament de tot... però em ve de gust explicar les meves motivacions. I és que, senyores i senyors, m'he tret la màscara.
La major part de la gent important per mi ja fa temps que coneix què s'amaga dins del meu armari... tot i que en realitat no sigui més que mig armari. Però hi havia algú que no ho sabia, i que fa un any mai m'hagués plantejat que ho sabés algun dia... però les coses canvien, les motivacions també i les persones en qui confiem van i venen. Així que, després de reflexionar-ho durant unes setmanes, he dit a casa que sóc bisexual.
No va ser un moment especialment fàcil, no us enganyaré. Però havia arribat un punt en què, tot i que segurament semblarà una exageració, necessitava que se'm conegui, no tenir la sensació que visc amb gent que realment no sap... dir res de mi seria exagerar, però si més no, una part molt visceral de mi mateixa.
Així que em vaig plantar allà davant... vaig lluitar contra un atac de nervis que amenaçava amb apoderar-se de mi i fer-me sortir corrents, i ho vaig deixar anar. Així, tal qual: SÓC BISEXUAL. La conversa de després va ser una mica tensa, bastant estranya i molt surrealista... Però en vaig sortir viva, i la notícia va ser... prou ben rebuda, si bé no amb cap tipus d'alegria, sí amb alguna cosa molt similar al respecte.
I la veritat és que, tot i que just després d'haver-ho fet em va entrar l'atac de pànic que havia estat contenint, un cop em vaig tranquil·litzar i vaig assumir què havia fet... Em sento molt més alliberada, molt més sincera, molt millor.
Així que sí... sóc molt conscient que és un pas difícil, i que no tothom ho té tant fàcil com ho he tingut jo. Però el meu consell en general, si teniu una família "normaleta" i mínimament tolerant, és que trobeu el vostre moment (tampoc cal forçar-se a dir-ho... ja us dic que fa un any ni m'hagués imaginat quins motius em podien portar a treure'm la màscara) i feu el pas. I si ho feu, expliqueu-m'ho!
Estimeu, parleu-ne i sigueu feliços!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada