D'acord... a alguns de vosaltres us semblarà una tonteria el tema del post d'avui.... però és que de vegades descobreixo la sopa d'all i m'indigno jo sola. Per començar, he de fer una confessió una mica vergonyosa... Avui estava mirant Glee quan he començat a pensar en el tema del post. I és que, en primer lloc ja sabeu el meu amor i devoció per les sèries, i en segon lloc he de dir que aquesta en concret, tot i ser una sèrie d'institut i tal... Té algunes coses que han aconseguit sorprendre'm partint de la base que és una sèrie americana. La seva manera de tractar les relacions entre gays, per exemple... Tot i que el tractament de les relacions lèsbiques tampoc és que m'hagi entussiasmat, i l'únic personatge bisexual que hi ha l'han disfressat de noia tan curta que no és capaç de decidir ni això, però vaja.
De tota manera, al grano. Del que em vinc a queixar avui és de que en la ficció audiovisual sempre es té molta cura amb el tema sexual... i que fins i tot en sèries que d'entrada volen trencar els tòpics o els tabús (a Glee hi ha un noi transexual, per exemple) hi ha una cosa que es repeteix una vegada, i una altra i una altra. Les nenes bones són unes recatades. D'entrada, li diran al noi que volen anar a poc a poc i ja es veurà si acaben follant o no. Mentrestant, les dolentes estan fent tot el que els ve de gust i intenten subornar al "pobre nòvio" de l'altra ficant-se'l entre les cames. De debò?! De debò l'any 2013 hem d'estar suportant aquestes bajenades i ensenyant a les noves generacions que les nenes bones reprimeixen els seus instints per por, i que només les dolentes tenen sexe?
Com diria una bona yankee, "Thanks God I'm such a bad girl"...
Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada