Hi havia una vegada una nena a qui de petita li van explicar molts contes. No només el seu pare llegia amb ella cada dia abans de sopar, i no només els diumenges al matí quan es colava al llit dels seus pares per despertar-los ells s'inventaven un conte per ella. També devorava pel·lícules, una darrere l'altra, que explicaven històries i tants llibres com li queien a les mans.
La nena va crèixer, i es va convertir en una noia que es creia independent, amb idees molt progres i molt autosuficient... Però malgrat que en part ho era, sempre va tenir un suau run-run darrere l'orella. I no és que tingués especial pressa, però... quan apareixeria el príncep? Ella es deia a sí mateixa que estava bé soltera, i en part no era mentida... Però als contes els protagonistes mai acaben solters! (Exceptuant el cas de l'estimada Maria Sarmiento i del conte d'una monja que li van explicar una vegada...) Llavors, si ella era la protagonista de la seva vida: com podia ser que no tingués un príncep?
No em malinterpreteu. M'agraden molt els contes, m'encanten les pel·lícules Disney i accepto que si l'Ariel no acabés amb l'Eric, La Sirenita no seria el mateix... Però sovint no som conscients del missatge que ens donen aquestes pel·lícules: fins quan les princeses hauran d'esperar per ser rescatades?
No sé si és per aquest motiu que m'agraden tantíssim les noves versions dels contes de tota la vida... Potser també influeix que m'agrada que em sorprenguin amb uns personatges que tots coneixem, que li donin la volta a allò que ens pensàvem que sabíem. Em fascina trobar històries allà on sigui que m'expliquin que els tres porquets li van comprar una trompeta al llop i que es va fer concertista de jazz.
I parlant d'això, avui aprofito per fer una recomanació de sèrie (ja sabeu que m'enamoren) que precisament va sobre això: sobre la Blancaneus, la Ventafocs, la Bella i la Bèstia, la Caputxeta vermella... Es tracta de Once Upon a Time i la veritat és que al principi li va costar una mica arrancar a la sèrie, i hi ha capítols molt de transició... però n'hi ha que simplement els trobo brillants. Tenen per costum donar-li la volta als contes, centrar-se en qui no eren els protagonistes i treballar els personatges per treure'ls la imatge plana de "bo" i "dolent" que teníem fins ara.
En fi, gaudiu molt de ser els prínceps que han de ser rescatats, les princeses que lluiten pel que volen i de la sèrie si és que la mireu!
Bona setmana!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.
Bastet!! Ja se que faig un parell de posts tard, però bueno, que m'agrada molt veure que tornes a escriure!! Ja estaré al tanto per veure les actualitzacions i comentar-les!!
ResponEliminaPel que fa a aquest post en concret, estic d'acord en que els contes acostumen a donar un missatge força estereotipat (o masclista, escull la paraula que més ràbia et faci). És el príncep qui ha de despertar a la princesa amb un petó; es el príncep qui ha d'alliberar a la princesa de la torre on es troba presonera; és el príncep qui ha de salvar a la princesa de ser devorada pel drac.
Ja va sent hora de trobar contes on el príncep es trobi la torre buida perquè la princesa ha marxat sola; on la princesa li hagi fotut una pallissa al drac quan aquest hagi intentat endur-se-la; on la princesa, enlloc d'estar adormida, esperi al príncep al llit amb ganes de juerga!!
Si pel que dius "Once upon a time" presenta versions alternatives dels contes de tota la vida, em sembla que li faré un cop d'ull tan aviat com pugui!! ;)
En fin, com sempre un plaer llegir-te i fins la propera!!
Nyarlathotep, el de les mil cares (totes elles rancies)