Ai, ai, ai... pobret!

Avui escric per parlar d'un tema que no té gaire res a veure amb la temàtica habitual d'aquest bloc. Però és el meu bloc, així que faré el que em roti. 

Pels que no ho hagueu notat, no estic del millor humor del món.

Bàsicament vinc a queixar-me de la gent que té la capacitat de donar-li la volta a la truita, que t'apunyala per l'esquena i després saben muntar-s'ho d'una manera que sembla que siguis tu qui ha de demanar disculpes. Ai sí, pobret... sento haver tingut aquí l'esquena, tan a l'abast del teu ganivet. I la meva pregunta és: realment s'adonen que fan això? El victimisme és una decisió o una patologia?! Segons l'amiga wikipèdia "el victimista es disfressa de víctima conscient o inconscientment, simulant una agressió o menyspreu inexistent; i/o responsabilitzant erròniament l'entorn o els demés". Així que segueixo sense saber si el manipulador del Jordi és conscient que en ocasions no és la víctima de tot i que li agradi o no és el responsable de la seva vida. És que es tracta de covardia, al final? D'amagar-se per no assumir que les nostres decisions generaran unes conseqüències, bones o dolentes?

I em fot negre la forma en que la gent victimista barreja tots els temes, l'amistat, l'amor i el desamor, la feina i... la vida extraterrestre, només per a que tu perdis de vista de què parlaves i li hagis de dir el "sí, si ja sé que estàs en un mal moment però... ...ai, ai, ai... pobret!". No em dóna la gana! Si tens una vida massa estressada, massa buida, o simplement no et surt de la punta del nas fer les coses ben fetes assumeix-ho i a sobre no tinguis els coll-nassos d'intentar responsabilitzar als altres dels teus problemes! 

Au ves, i que et moqui ta iaia!

Entrada inútil? Sí. M'he quedat més desfogada? També.

Conclusió del dia: no vull més covards victimistes i poca-soltes a la meva vida. Gràcies.

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.