diumenge, 4 de desembre del 2011

Pescar un cérvol

Bona nit!! En primer lloc volia demanar-vos perdó per haver estat tants dies sense escriure res al bloc exceptuant els APS... Estic tenint unes setmanes mogudetes. Això de que l'any (i el món, no?) s'estiguin acabant... estressa.
Però avui necessitava entrar per explicar-vos que estic en una situació una mica complicada... I és que aquesta setmana tinc la oportunitat d'or per intentar pescar la noia que m'interessa... No sé si us havia arribat a parlar de la Marta, però recordo un post especialment inspirat en ella. Però el problema de tot plegat... és que la Marta no és un peix que jo pugui pescar. És un maleït cérvol que ni tantsols circula pel mateix riu que jo. 
Així que avui escric per queixar-me, perquè... Com es pot saber si una noia és, no és, o pot arribar a ser bisexual? Si actuem igual les que ho som i les que no! Si busques a Google imatges de dues amigues o de dues noies lligant... són gairebé iguals! Ens abracem, ens toquem les mans, ens fem elogis, anem del bracet pel carrer... 
Perquè d'acord: a l'hora de lligar hi pot haver molts dubtes i problemes. Ella pot tenir parella, pot no fer-nos cas... Però cap d'aquests casos és tant greu com no poder atreure-li pel fet de ser del sexe que som! Tota la resta, ja arribarà... Però a l'hora de lligar entre heterosexuals hi ha l'avantatge que tothom "se suposa" heterosexual fins que es demostri el contrari... (una d'aquelles coses que potser ens hauríem de plantejar, però vaja). Però i en el cas dels/les homosexuals?


I jo em pregunto: i què puc fer per estar completament segura de que la Marta és o no és bisexual, sense que sigui tremendament violent? Funcionarà allò de "i tu has provat mai de...?", o millor m'hi enfronto de cara? Tindré el valor d'atacar i còrrer el risc d'espantar-la? Perquè tampoc vull engegar la nostra amistat a pastar fang... 
I és que, senyores i senyors, mai m'havia trobat intentant lligar amb una dona que no sabés interessada en dones... I no sé si malinterpretar cada gest que fa, o si llençar ja d'una vegada la tovallola. Així que... necessito ajuda! 
Algú té algun consell? 

Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.

2 comentaris:

  1. No puc tenir cap més consell que actuis com creguis cada cop en cada moment. Quan depen d'una altra persona que ves a saber què deu pensar ella no pots preparar-te un guió i donar per sentat que les seves répliques seran les que tu esperes... Així que improvisa i tot anirà passant com hagi d'anar passant...

    Salut!

    ResponElimina
  2. Gràcies...! Si acaba havent-hi alguna cosa a explicar ja us ho diré!

    ResponElimina