I si...?

Bon dimarts!

Sé que pràcticament es pot dir que no he escrit en tot el mes de desembre... us demano perdó, entre que és quan més treballo, les festes i la mandra... Sempre és un mes complicat. I a més avui, enlloc de tornar amb un missatge de bon rotllo desitjant-vos bones festes, he entrat motivada per l'enuig que sento per mi mateixa.

I és que avui m'he quedat amb les ganes. Avui era el dia, estava tot planificat, i fins i tot tenia pla B per si l'A fallava... Simplement havia de coquetejar una mica, somriure i acabar enduent-me el Jordi a la butxaca. I res.. en el moment de fer el pas, m'ha entrat el pànic i quan me n'he adonat, ja li havia dit adéu. Això em passa per pensar les coses.

I és que a vegades, com a mínim des del meu punt de vista, quan has planificat què vols que passi és quan pitjor van les coses. Sempre he tingut la sensació que si m'imagino alguna cosa, passarà exactament al contrari... i és justament el que m'ha passat aquest cop. L'esponteneïtat, senyors, és imprescindible per a tot... En aquest cas, especialment per als jocs de seducció. 

Així que es pot dir que aquest post va dedicat a la gent capaç d'improvisar i quedar la mar de bé... I també és una manera d'encoratjar-vos a no quedar-vos mai amb el dubte: què hagués pogut passar? Perquè jo fa només unes hores que m'he acomiadat del Jordi i ja m'estic maleïnt els ossos per o haver-me atrevit a mirar-li els llavis, fer-me la tonta, somriure, i en un moment de "despiste" llençar-me a la piscina. Tot el que podia passar era que no hi hagués aigua! Potser ni tan sols piscina... Però ara no ho sabré mai! Imagineu-vos si realment el Jordi signifiqués alguna cosa per mi sentimentalment parlant!

No us quedeu amb dubtes! I si m'hi hagués llençat? Estaria ara escrivint al bloc, o estaria...?

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.