Masquerade

Ha arribat una de les festes que més m'agraden de tot l'any... Carnaval! Ja el tenim a sobre, i això significa que els carrers s'ompliran de màgia, de personatges famosos, d'animals, de màscares i de gent fent veure allò que no és. El món sencer es torna un teatre on petits i grans interpreten un paper diferent al de la resta d'any, és el dia del món al revés i d'amagar, d'insinuar, de fer allò que no es fa mai. 

I especialment, com els més observadors haureu intuït, el que més m'agrada són les màscares, la llibertat que dóna no ser reconegut, amagar-se darrere una cara de paper, decorar el propi rostre de tal manera que la nostra identitat quedi silenciada. Heu caminat mai pel carrer amb una màscara? Encara que sigui com la de la fotografia, de mitja cara... la gent ja no ens reconeix, si no som nosaltres que ens identifiquem. I quan se'ns priva la possibilitat de veure la resta de la cara, la mirada és el que guanya pes, es converteix en clau i desprén una força increïble. 

És el clàssic debat entre ensenyar o insinuar... Una màscara és un complement elegant, de seducció, que aporta el joc de no saber qui hi ha darrere d'aquella nova cara. Dóna poder al qui la porta, poder de reconèixer i no ser reconegut, i una certa impunitat per gaudir de l'anonimat davant d'aquells que normalment saben qui som. Tenim la mateixa cara durant 364 dies a l'any... Carnaval és per canviar-nos-la, per somiar que som diferents, per convèncer als altres de que ho som, i per seduir-los amb la nostra nova fesonomia. Hi pot haver una festa millor en tot l'any?

Bon Carnaval! Aprofiteu que ara està permés, disfresseu-vos, i seduiu.

Bastet

Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.

Parlant de màscares... no podia faltar una escena d'aquest tipus.