Amor Platònic Setmanal

Bon dimecres estimats lectors!!!

Sé que és poc probable que estigueu llegint enlloc de mirant les fotos que ja s'intueixen (o es veuen literalment) des d'aquí... però per si algú ho està fent, només fer-me un pelín d'autobombo abans de començar. I és que veig les estadístiques del bloc... SÉ QUE ESTEU AQUÍ!!! Manifesteu-vos!! Un simple comentari em faria molt feliç, que des que vaig perdre la poca constància que algun dia vaig poder tenir, això sembla una mansión encantada... Haver-hi algú hi és, ara... busca'l!!

Ara de debò, com deia aquí al costadet, un bloc es nodreix dels vostres comentaris!

I ara síiii.... Després de mooooolts mesos d'espera inhumana, fervorosa, incansable i de que no hagueu pogut dormir des de llavors... Tatxàn!!! Us porto un nou #dimecresAPS!!!! I si voleu la meva opinió, deu ni do amb el que us porto avui!! Resulta que, evidentment, jo ja l'havia vist a la sèrie de Game of Thrones, i tot i que destaca pels seus escots impossibles... Mai m'havia cridat més l'atenció, la veritat. I de cop i volta... estava donant voltes per un tumblr (concretament, aquest)  i... La pregunta ha estat: qui és aquesta persona tan... preciosa???

Doncs no és ni menys ni més que la Natalie Dormer!! Una actriu anglesa de 31 anys i increïbles ulls blaus. L'heu pogut veure a la pel·lícula del Capità Amèrica, a la sèrie The Tudors, i com ja he anunciat, fent el paper de Margaery Tyrell a Game of Thrones. 

Sense donar-hi més voltes, us deixo amb ella per a que valoreu si tinc bon gust o no!

Pels que seguiu amb temptacions de tornar a la tercera fotografia, que consti que havia avisat dels escots que ja han deixat de ser escots i passen a ser... No sé ben bé... Un simple drapet amb el que tapar-se! 

Què hi dieu? A la primera foto he de dir que té un no sé què que em recorda a la Miranda Kerr, però la trobo simplement preciosa. Molt fina, tot i que caracteritzada no ho sembla tant. 

En fiii!! Que això és tot de moment!! S'accepten suggeriments de persones de qui enamorar-me setmanalment, i tot tipus de reflexions!

Jugueu tant com pogueu!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

Gràcies, Marta!

Està bé... És cert que totes les dones del món al meu bloc es diuen Marta. I tots els homes, Jordi. I a vegades ni respecto el sexe de les persones reals... Una vegada us vaig parlar d'una Marta que en realitat era un Jordi. Tranquils, ell no es va ofendre, i tot això acabarà tenint un sentit... o no.

Això us ho dic perquè avui vinc per fer una cosa que no he fet mai. Vinc a parlar d'una Marta molt especial amb la que fa poc vaig compartir llit i amant. Però la cosa no s'acaba aquí, i escric això amb tota la intenció d'enviar-li per a que ella ho llegeixi.

I és que resulta que tinc molta sort, i no sé què he fet exactament per merèixer-ho... però últimament la Marta ha estat gravant una sèrie de vídeos per enviar-me'ls... Que són tresors. Els dos de la setmana passada van ser genials... El postorgàsmic em va fer riure molt. Però els d'aquesta setmana???? La quantitat de tonteries que podria dir després de veure'ls és bastant exagerada. Tot es resumeix en un "jo vull". De nou. Més. Argh. Estàs preciosa. Com algun dia et vegi amb aquesta samarreta blava se me'n pot anar molt l'olla! Jejejej I quan tu mateixa penses el que estàs fent i deixes anar un "uh, què porno!"... aighdfasgfoai!! Sí. Molt. És perfecte.

GRÀCIES!

Per la resta de lectors... Si hi sou... Us quedareu amb la intriga. Només diré que al principi del primer vídeo fa un moviment suuuuper sensual. La resta? Completament privat. El proper dia tornaré amb posts més normals. Suposo.

I Jordi... merci per tot! ^^

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

(La foto està treta de http://pinkymomoko.tumblr.com/post/29049176064)


PS: Marta... quan? =)

Fent feina

Bon dissabte!!

Avui escric per explicar-vos una cosa que em va passar ja fa uns mesos ... I és que vaig tenir una relació sexual amb el Jordi, un company de feina. La nostra relació no era ni cordial, ni d'amistat, ni de feina, ni evidentment romàntica, ni res de res... Era purament sexual. Al principi no crec que ens agradéssim massa, cap dels dos, la veritat, però ell és un descarat i jo no em quedo massa curta... I de les converses sobre sexe vam passar al comentaris de "hòsties, se m'ha posat dura"... D'aquí al "conecta't aquesta nit"... i d'això a fotre'ns mà cada vegada que ens creuàvem i la resta de la plantilla no ens veia.

Les coses com són, mentre vam treballar junts (visca els contractes temporals) vaig estar una temporada encenent-me de la forma més absurda i més fàcil, en el sentit positiu i negatiu de la paraula. Perquè he de dir que la situació va ser bastant extrema... Més enllà del morbo que pugui causar la possibilitat que t'enganxin companys de feina amb un dit aliè dins dels pantalons, ell estava sortint amb una noia ultra gelosa que tenia per costum passar per l'oficina quan menys se l'esperava. Tot un repte, vaja. (Abans de seguir he de manifestar que la meva consciència està neta... jo ni pincho ni corto en les banyes d'aquesta noia... tinc molt clar que si no hagués estat jo seria una altra i que el problema el té ell). A més a més, un cop sortíem per la porta de la feina a ell li entraven totes les pors, així que el que no passés entre les taules i ordinadors, no podia passar mai. I tenia la mala costum d'encendre'm i deixar-me a mitges... Diguéssim que vaig entendre fins on arriba el meu instint homicida en sincronia amb anar més calenta que una planxa. 

A favor d'ell he de dir que quan s'hi posava de debò, era simplement increïble... Sentir-te empotrada contra la porta del lavabo mentre et toquen de dalt a baix i et preguntes on són els altres companys de feina i reses per a que a ningú li agafin ganes d'anar al lavabo...

Amb tot això vinc a dir que tinc moltes amigues que diuen que els companys de feina són sagrats: els has de veure cada dia!! La meva resposta? Millor! Orgasme diari i morbo insuperable!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

(La foto està treta de http://pinkymomoko.tumblr.com/post/25511023250) 

Quien tuvo...

Els castellans sovint s'equivoquen. Allò de A quien madruga... jo no hi posaria les mans al foc. Per no parlar d'això de votar al PP en massa, evidentment. 

Però hi ha una cosa sobre la que no sé què pensar... I em va venint cada un cert temps a la ment i em posa nerviosa. Retuvo????? Retuvo o no retuvo? És a dir... exceptuant casos molt radicals, sóc conscient que a qui he estimat de debò algun cop a la vida, el segueixo estimant. D'una forma o d'una altra... és com allò de que l'energia no es destrueix, es transforma... Però en el cas de la Marta perdo de vista l'energia, la papallona, l'estima i als castellans. Perquè està tot superat, les coses són com són i jo també n'aprenc, que patir per patir és tonteria. Però de cop una mirada un pèl més llarga de l'habitual, i ala... sotrec! Ja em ressonen els castellans i la seva frase feta pel cervell. I què vol dir això? Que estaré així tota la vida? O que és qüestió de trobar una altra persona que m'ocupi el cervell i ja no estaré per punyetes? Que tota la vida tindré sotrecs i dites castellanes? Que l'energia ja s'ha transformat i l'estic malinterpretant? Que he d'aprendre a viure amb sotrecs, amb o sense altres persones al meu costat?

S'accepten consells, apostes i respostes sobre el tema! El dia que pugui dir: no retengoooo!!!, us ho faré saber. 

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.