Escenes que no s'obliden

Benvinguts de nou!

Com sempre, hi haurà qui ja estava pensant que no tornaria a escriure mai més, i aquí estic... He de dir que he estat un mes sense internet a casa... Així que a part de seguir a Twitter no es pot dir que hagi sigut un mes virtualment gaire emocionant. 

I com sempre que he marxat durant un temps, quan torno tinc varis temes pensats... Però avui no vinc a escriure de cap d'ells. Ja em coneixeu, sóc així de capritxosa. Del que em ve de gust parlar-vos avui és de llibres, concretament d'aquells que ens marquen gairebé podria dir per sempre. I tot i que crec que no ho he confessat mai a ningú (en el seu moment, fa moooolts anys quan me'l vaig llegir, ho vaig ocultar molt bé) un dels llibres que a mi em van impactar més en el terreny sexual va ser... trrrtrrrrrrrtrrr... Tirant lo Blanc! 

No és absurd? Ho sé... però aquest llibre em va pertorbar tantíssim que de tant en tant se m'apareix a la ment i m'encén d'una forma bastant barroera. De fet, ara hi estava pensant i per bé o per mal crec que és la tercera vegada que parlo del Tirant al bloc! Casualitat??

Resulta que m'havia de llegir el llibre per obligació al batxillerat, i l'estava trobant horrible. L'estava trobant tan horrible que varies vegades em vaig adormir llegint-lo... I de cop i volta, sense que m'ho pogués esperar gens... Va aparèixer AQUELLA escena.

Jo sempre m'he considerat bastant empàtica... m'agrada pensar en què deuen sentir les altres persones en diverses situacions... I aquest és el problema que sempre he tingut amb aquell moment de Tirant.

Resulta que el caballer va més cremat que el seu autor (que això és dir molt, veient com li va sortir el llibre) i la donzella de la Carmesina el deixa entrar a l'habitació... S'estira al costat d'ella, amb el Tirant darrere seu (sandwich de serventa, vaja) i comença a acariciar a la princesa. Ella, mig clapada i ni corta ni perezosa, es deixa fer, fins que la donzella-sandwich treu la seva mà del cos nu de Carmesina i deixa que sigui Tirant qui la toca. I ala, a sobarla se ha dicho! Al final quan ell baixa la mà cap al cony de la princesa, ella es resisteix una mica (dient-li a la seva companya que no), però el caballer li acaba fent un dit bastant generós. 

Podem, siusplau, analitzar la situació de la Plaerdemavida (la donzella)??? Està cos amb cos amb una dona que gemega el seu nom i un home que per ous la deu tenir més dura que un bat de beisbol... Mentre nota com la mà d'ell passa per sobre d'ella per ficar-se dins de l'altra, i sap que és perquè ella ho ha permès i està enganyant a la senyora. 

...

Es pot saber quina classe de pertorbat va escriure això???

I es pot saber com pot ser que sigui lectura obligatòria a batxillerat?

Pardiez, si avui m'he llevat de la migdiada amb aquesta escena al cap i m'he hagut de fer un favor per calmar-me! Encara ara!! 

És cert que per Carmesina havia de ser plaent (mig despertar-se perquè t'acaricien i et toquen sempre és agradable), i també per Tirant (veure que la dona que t'excita es deixa tocar per una altra dona, a qui estàs arrimant cebolleta, i acabar-la sobant de dalt a baix també ha d'estar molt bé)... Però per favor, Plaerdemavida no crec que mai més pogués baixar el calentón que devia agafar. 

Sabeu de què us parlo quan dic que aquesta escena se'm va clavar? Us ha passat mai alguna cosa similar? Últimament està molt de moda el llibre de les ombres d'un pertorbat (que per cert a la peli l'interpretarà el Pattinson... què els passa amb aquest home?!?)... Us heu llegit la saga? A mi em fa força mandra, la veritat. 

Quines són les escenes de llibres que us persegueixen (si és que ho fa alguna)?

Fins molt aviat! =)

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.