A mi hi ha coses que em costen d'entendre. L'algebra. Alguns conceptes de macroeconomia. Les banyes.
I ara no em mireu malament a l'estil: mira, la recatada ha parlat... Entenguem-nos primer. He sigut durant molt temps una defensora aferrissada de la llibertat sexual i de les parelles liberals. Però per mi una cosa no treu l'altra.
Des del meu punt de vista és molt senzill: si estàs amb alguna persona en una relació... diguem-ne romàntica és perquè vols, ningú t'hi obliga, en teoria. Llavors, quan un està en aquesta situació, s'acostumen a establir uns límits de la fidelitat: no anar al llit amb altra gent, no mirar a altra gent, no desitjar a altra gent, poder fer tot això però sense repetir mai, o sí però explicant-ho a la parella i així convertir-ho en un joc de dos... Hi ha mil opcions, diria jo. I si és així i si resulta que estem en una relació i no ens agrada l'acord de fidelitat al que s'ha arribat... coi, per què no se'n parla i llestos?! Què es guanya fent veure a l'altra que s'ha arribat a un acord... i saltant-se'l?
Tota aquesta indignació ve en realitat pel Jordi. No podia ser d'una altra manera. I és que jo sé que aquest noi havia estat infidel en més d'una ocasió a la seva parella (la que tenia abans). I de cop em vaig trobar en ple tonteig... fins que em va deixar anar que té una nova nòvia. Clar... i ara què? Primer vaig pensar: i llavors què fem aquí fent el canelo? Però després vaig recordar el seu historial... Pot ser que fos aquesta la intenció? Cervolitzar a la nova nòvia? I què he de fer jo? Fomentar aquestes banyes? M'he de quedar com a element passiu i, si ell vol, estar disposada i disponible? Bff...
Tios, en sèrio... què us passa últimament? Repassem:
Norma número 1. Si tonteges, folles. Si no follaràs, no tontegis. I sinó, tret al cap.
Norma número 2: Si t'agrada tocar a la persona amb qui estàs parlant, entenguem-nos. Hombros (espatlles... però és que m'agrada tan poc aquesta paraula!) i cames quatre dits més amunt del genoll estan prohibits. Si toques, folles. Si no follaràs, no toquis. I sinó... ja sabeu.
Norma número 3: O sí, o no. No cervolitzis i no seràs cervolitzat. Però "ai jo voldria però és que clar, tinc parella, però bueno, si ella se'm llença no diré que no perquè jo voldria, però..." NO, NO I NO. No sigueu covards, coi!!
Ja em trobo millor... Era la meva al·lèrgia als microones parlant, res més.
Que tingueu un cap de setmana molt rosa!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.
Foto de Canovix.
hola bastet, soc 'alzina' vaig escriure al blog ja fà uns mesos.. sobre aquest article penso q no és gens fàcil, l'esser humà tendèix a voler el q no té, el salt i la parella no són compatibles però gairebé tothom ho desitja tot i no pots hanar canviant solter/parella cada cop q un es posa calent veient unaltre.. ja que com dius el 'desitjar' és un instint que es porta de série i no si pot fer res, sí mirar cap un altre cantó però allí segeix..
ResponEliminaEi Alzina! No havia vist el teu comentari!! Bé... no sé si llegiràs això (un mes després de que m'escrivissis) però en tot cas... A la meva defensa diré que vaig escriure aquest post estant completament "desquiciada" pel tema del Jordi. Vam quedar d'un dia per l'altre, jo vaig arribar a les 2 de la nit a casa i em vaig posar a depilar-me per estar estupenda al dia següent i fotre'n un d'aquells en majúscules. I de cop em salta amb que té parella. No fotem.
ResponEliminaLa norma número 4 podria ser "Si fas que algú es depili per tu, folles". Però queda estrany, ho sé.
En tot cas jo comprenc que pots estar en una relació amb un tipus de fidelitat "clàssica" i inesperadament trobar-te en una situació de desig, en què et vegis obligat a mirar cap a una altra banda i pensar en pingüins. Però personalment crec que si això et passa cada dia, o si fins i tot arribes a provocar situacions així amb l'esperança que l'altre se't tiri a sobre i tu "no puguis dir que no" és que hi ha algo que no funciona.
Però ja saps que a mi m'agrada massa ser sincera ;)