A mi hi ha coses que em costen d'entendre. L'algebra. Alguns conceptes de macroeconomia. Les banyes.
I ara no em mireu malament a l'estil: mira, la recatada ha parlat... Entenguem-nos primer. He sigut durant molt temps una defensora aferrissada de la llibertat sexual i de les parelles liberals. Però per mi una cosa no treu l'altra.
Des del meu punt de vista és molt senzill: si estàs amb alguna persona en una relació... diguem-ne romàntica és perquè vols, ningú t'hi obliga, en teoria. Llavors, quan un està en aquesta situació, s'acostumen a establir uns límits de la fidelitat: no anar al llit amb altra gent, no mirar a altra gent, no desitjar a altra gent, poder fer tot això però sense repetir mai, o sí però explicant-ho a la parella i així convertir-ho en un joc de dos... Hi ha mil opcions, diria jo. I si és així i si resulta que estem en una relació i no ens agrada l'acord de fidelitat al que s'ha arribat... coi, per què no se'n parla i llestos?! Què es guanya fent veure a l'altra que s'ha arribat a un acord... i saltant-se'l?
Tota aquesta indignació ve en realitat pel Jordi. No podia ser d'una altra manera. I és que jo sé que aquest noi havia estat infidel en més d'una ocasió a la seva parella (la que tenia abans). I de cop em vaig trobar en ple tonteig... fins que em va deixar anar que té una nova nòvia. Clar... i ara què? Primer vaig pensar: i llavors què fem aquí fent el canelo? Però després vaig recordar el seu historial... Pot ser que fos aquesta la intenció? Cervolitzar a la nova nòvia? I què he de fer jo? Fomentar aquestes banyes? M'he de quedar com a element passiu i, si ell vol, estar disposada i disponible? Bff...
Tios, en sèrio... què us passa últimament? Repassem:
Norma número 1. Si tonteges, folles. Si no follaràs, no tontegis. I sinó, tret al cap.
Norma número 2: Si t'agrada tocar a la persona amb qui estàs parlant, entenguem-nos. Hombros (espatlles... però és que m'agrada tan poc aquesta paraula!) i cames quatre dits més amunt del genoll estan prohibits. Si toques, folles. Si no follaràs, no toquis. I sinó... ja sabeu.
Norma número 3: O sí, o no. No cervolitzis i no seràs cervolitzat. Però "ai jo voldria però és que clar, tinc parella, però bueno, si ella se'm llença no diré que no perquè jo voldria, però..." NO, NO I NO. No sigueu covards, coi!!
Ja em trobo millor... Era la meva al·lèrgia als microones parlant, res més.
Que tingueu un cap de setmana molt rosa!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.
Foto de Canovix.
