Benvinguts de nou!! Especialment a tots els excèptics que em deieu que havia deixat morir el bloc!! Que noooo... que no us queda clar, després de tantes vegades de deixar i tornar al bloc, que la inconstància no té per què ser una cosa dolenta? ejjeje Així després venim tots amb més ganes! També se'n pot dir fer-se de pregar, o desitjar!
En fi... avui vinc per parlar de la frontera, el maleït límit, aquell punt de: ara ja no sé on sóc. L'altra dia parlant amb la Marta em va dir que a tots ens ha passat alguna vegada, que se'ns ha ennuvolat l'enteniment i hem començat a no saber si allò que sentíem per una altra persona és amistat o si el carinyo que sentim ha anat més enllà i realment ens n'hem penjat. I ja la història s'acaba de complicar quan pel mig hi ha algun rastre de tensió sexual no resolta... Personalment sempre he pensat que aquestes confusions de sentiments s'arreglen al llit: un cop la tensió ha desaparegut som molt més capaços de valorar què sentim amb el cap clar i sense aquell batec sexual que no ens deixa pensar. De fet, és justament el que em va passar amb el Jordi, així que parlo per experiència... En el moment en què va desaparèixer el desig sexual, en el moment en què vam deixar de considerar-nos "polvo pendent"... Va quedar clar que tot s'havia inflat sense sentit.
Evidentment el problema és quan això no es pot resoldre, per X o per Y... i ens quedem enganxats en aquest dubte de què és allò que estem sentint. Perquè el dubte i el no resoldre les tensions sexuals enganxen, i com més ens hi enganxem menys clar tenim què està passant, i com menys clar ho tenim més ens hi enganxem... Quan en realitat potser tot és una amistat molt forta i sentida. O potser no, ves a saber.
Què hi dieu vosaltres? Teniu la resposta a la pregunta: on està la frontera que no s'ha de traspassar? L'heu traspassat? Heu cregut que ho havíeu fet i va resultar que no? Com diu aquest fantàstic dibuix que vaig enganxar a la columna del costat... Un bloc es nodreix dels seus comentaris, així que no sigueu rancis!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.
Bastet, gràcies per tornar a esciure!
ResponEliminaJo crec que el limit el marca cadascú en funció de la seva personalitat i capacitat de tornar a la normalitat. És a dir, no li demanis el mateix a algú tímid i que concep el sexe només vinculat a l'amor que algú que podria establir la fórmula amb l'ordre invers.
A més, què me'n dius d'aquelles històries d'amics que deixen de ser-ho per haver intentat alguna cosa més? Ai, ara m'has fet pensar en HIMYM i l'estranya relació entre en Ted i la Robin.
Jo per sort fa molt que no em trobo en una situació així, però recordo que n'hi ha una que em va fer embogir, per la por a adonar-me que els meus sentiments anaven més enllà... però el passat, passat està...
Fins aviat!
PD: aquí una petició: APS --> Ryan Gosling!!!!!!!!!!!!
Imperdible!! Gràcies pel teu comentari! ^^ I pel teu suggeriment, me l'apunto! =)
ResponEliminaJa... el problema ve lligat amb això que deia d'enganxar-se... perquè com més s'enganxa un més ànsies té d'atacar i engegar-ho tot a prendre pel sac... però la maleïda consciència segueix per allà, per sort, per impedir que espatllem una amistat que s'ha tornat tan important per nosaltres...
Suposo que és el que dius... deixar passar aquests dubtes i que un bon dia es quedin en el passat...
Moltes gràcies i fins aviat!