Hola macos! Molt bon any nou!
Avui obro l'any amb un tema menys picant que l'últim del 2011 (que "ho ha petat" a visites ^^) perquè l'altre dia em vaig adonar que, malgrat que m'anomeno a mi mateixa "alliberada" i considero que he sortit del meu pseudo-armari... En realitat segueixo tancada a dins i em poso nerviosa quan veig que les portes s'obren.
Us ho explicaré una mica millor. Resulta que estic mig penjadeta de la Marta. Si més no, sexualment parlant.... que no estic jo com per complicar-me l'existència. En qualsevol cas, tinc un confident, el Jordi, que va seguint els meus progressos i les meves frustracions i l'altre dia en parlàvem, rient, enmig d'altra gent. I ell ho tractava amb tota naturalitat, "però quedaràs avui amb ella o no?", "i tu creus que ella vol tema??". I jo m'anava posant nerviosa... intentant controlar si els coneguts que teníem al voltant ens fèien cas o no. I al final no em vaig poder aguantar: "pots deixar de dir-ho?".
En realitat em fa molta vergonya confessar-ho, sobretot perquè el meu amic era capaç de tractar-ho amb naturalitat i jo no... i això que és la meva pròpia vida. Suposo que tinc la sensació que quan se sap que la sexualitat d'una determinada persona no és l'heterogènia... La seva orientació passa a ser l'únic que se sap d'ella. "Qui era la noia que anava amb el Jordi?" "Ah, és la Marta, una noia del poble, bollera". Coses d'aquestes les hem sentit tots... I estar a la vegada a una vorera i a l'altra... em fa no saber si vull estar dins o fora de l'armari.
Creieu que hauria de deixar-me estar de punyetes? Donar una lliçó als coneguts que ens escoltaven mantenint la mateixa conversa que mantindria si enlloc de parlar amb el Jordi sobre la Marta, estigués parlant amb la Marta sobre el Jordi?
En fi, moltes gràcies pel meravellós comentari que ara em deixareu!
I per cert, la fotografia torna a ser de http://sensualimages.blogspot.com/!
Bastet
Aquesta sóc jo, i ben aviat m'adorareu.
Bon any i bla, bla, bla xD
ResponEliminaResponent a la teva pregunta directament: Si, deixa't estar de punyetes.
Ja se que és molt fàcil dir-ho quan no l'afecta a un directament, però considero que no tindries que veure coartat el teu dret a parlar lliurement nomes perquè a la gent del voltant li pugui semblar "estrany" allò que escolten. Si tenen la ment tan tancada com per posar per davant la orientació sexual a l'hora de definir una persona, és problema seu (i força greu). Sempre que tu siguis feliç, no tindries que preocupar-te per allò que puguin dir els altres.
Com diria el refrany (massa han trigat a començar a aparèixer xD): Ándeme yo caliente...
Nyarlathotep, el de les mil cares.
Aquests temes s'haurien de normalitzar per veure'ls normals ;)
ResponElimina