Amor Platònic Setmanal

Bon dimecres estimats lectors!!!

Sé que és poc probable que estigueu llegint enlloc de mirant les fotos que ja s'intueixen (o es veuen literalment) des d'aquí... però per si algú ho està fent, només fer-me un pelín d'autobombo abans de començar. I és que veig les estadístiques del bloc... SÉ QUE ESTEU AQUÍ!!! Manifesteu-vos!! Un simple comentari em faria molt feliç, que des que vaig perdre la poca constància que algun dia vaig poder tenir, això sembla una mansión encantada... Haver-hi algú hi és, ara... busca'l!!

Ara de debò, com deia aquí al costadet, un bloc es nodreix dels vostres comentaris!

I ara síiii.... Després de mooooolts mesos d'espera inhumana, fervorosa, incansable i de que no hagueu pogut dormir des de llavors... Tatxàn!!! Us porto un nou #dimecresAPS!!!! I si voleu la meva opinió, deu ni do amb el que us porto avui!! Resulta que, evidentment, jo ja l'havia vist a la sèrie de Game of Thrones, i tot i que destaca pels seus escots impossibles... Mai m'havia cridat més l'atenció, la veritat. I de cop i volta... estava donant voltes per un tumblr (concretament, aquest)  i... La pregunta ha estat: qui és aquesta persona tan... preciosa???

Doncs no és ni menys ni més que la Natalie Dormer!! Una actriu anglesa de 31 anys i increïbles ulls blaus. L'heu pogut veure a la pel·lícula del Capità Amèrica, a la sèrie The Tudors, i com ja he anunciat, fent el paper de Margaery Tyrell a Game of Thrones. 

Sense donar-hi més voltes, us deixo amb ella per a que valoreu si tinc bon gust o no!

Pels que seguiu amb temptacions de tornar a la tercera fotografia, que consti que havia avisat dels escots que ja han deixat de ser escots i passen a ser... No sé ben bé... Un simple drapet amb el que tapar-se! 

Què hi dieu? A la primera foto he de dir que té un no sé què que em recorda a la Miranda Kerr, però la trobo simplement preciosa. Molt fina, tot i que caracteritzada no ho sembla tant. 

En fiii!! Que això és tot de moment!! S'accepten suggeriments de persones de qui enamorar-me setmanalment, i tot tipus de reflexions!

Jugueu tant com pogueu!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

Gràcies, Marta!

Està bé... És cert que totes les dones del món al meu bloc es diuen Marta. I tots els homes, Jordi. I a vegades ni respecto el sexe de les persones reals... Una vegada us vaig parlar d'una Marta que en realitat era un Jordi. Tranquils, ell no es va ofendre, i tot això acabarà tenint un sentit... o no.

Això us ho dic perquè avui vinc per fer una cosa que no he fet mai. Vinc a parlar d'una Marta molt especial amb la que fa poc vaig compartir llit i amant. Però la cosa no s'acaba aquí, i escric això amb tota la intenció d'enviar-li per a que ella ho llegeixi.

I és que resulta que tinc molta sort, i no sé què he fet exactament per merèixer-ho... però últimament la Marta ha estat gravant una sèrie de vídeos per enviar-me'ls... Que són tresors. Els dos de la setmana passada van ser genials... El postorgàsmic em va fer riure molt. Però els d'aquesta setmana???? La quantitat de tonteries que podria dir després de veure'ls és bastant exagerada. Tot es resumeix en un "jo vull". De nou. Més. Argh. Estàs preciosa. Com algun dia et vegi amb aquesta samarreta blava se me'n pot anar molt l'olla! Jejejej I quan tu mateixa penses el que estàs fent i deixes anar un "uh, què porno!"... aighdfasgfoai!! Sí. Molt. És perfecte.

GRÀCIES!

Per la resta de lectors... Si hi sou... Us quedareu amb la intriga. Només diré que al principi del primer vídeo fa un moviment suuuuper sensual. La resta? Completament privat. El proper dia tornaré amb posts més normals. Suposo.

I Jordi... merci per tot! ^^

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

(La foto està treta de http://pinkymomoko.tumblr.com/post/29049176064)


PS: Marta... quan? =)

Fent feina

Bon dissabte!!

Avui escric per explicar-vos una cosa que em va passar ja fa uns mesos ... I és que vaig tenir una relació sexual amb el Jordi, un company de feina. La nostra relació no era ni cordial, ni d'amistat, ni de feina, ni evidentment romàntica, ni res de res... Era purament sexual. Al principi no crec que ens agradéssim massa, cap dels dos, la veritat, però ell és un descarat i jo no em quedo massa curta... I de les converses sobre sexe vam passar al comentaris de "hòsties, se m'ha posat dura"... D'aquí al "conecta't aquesta nit"... i d'això a fotre'ns mà cada vegada que ens creuàvem i la resta de la plantilla no ens veia.

Les coses com són, mentre vam treballar junts (visca els contractes temporals) vaig estar una temporada encenent-me de la forma més absurda i més fàcil, en el sentit positiu i negatiu de la paraula. Perquè he de dir que la situació va ser bastant extrema... Més enllà del morbo que pugui causar la possibilitat que t'enganxin companys de feina amb un dit aliè dins dels pantalons, ell estava sortint amb una noia ultra gelosa que tenia per costum passar per l'oficina quan menys se l'esperava. Tot un repte, vaja. (Abans de seguir he de manifestar que la meva consciència està neta... jo ni pincho ni corto en les banyes d'aquesta noia... tinc molt clar que si no hagués estat jo seria una altra i que el problema el té ell). A més a més, un cop sortíem per la porta de la feina a ell li entraven totes les pors, així que el que no passés entre les taules i ordinadors, no podia passar mai. I tenia la mala costum d'encendre'm i deixar-me a mitges... Diguéssim que vaig entendre fins on arriba el meu instint homicida en sincronia amb anar més calenta que una planxa. 

A favor d'ell he de dir que quan s'hi posava de debò, era simplement increïble... Sentir-te empotrada contra la porta del lavabo mentre et toquen de dalt a baix i et preguntes on són els altres companys de feina i reses per a que a ningú li agafin ganes d'anar al lavabo...

Amb tot això vinc a dir que tinc moltes amigues que diuen que els companys de feina són sagrats: els has de veure cada dia!! La meva resposta? Millor! Orgasme diari i morbo insuperable!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

(La foto està treta de http://pinkymomoko.tumblr.com/post/25511023250) 

Quien tuvo...

Els castellans sovint s'equivoquen. Allò de A quien madruga... jo no hi posaria les mans al foc. Per no parlar d'això de votar al PP en massa, evidentment. 

Però hi ha una cosa sobre la que no sé què pensar... I em va venint cada un cert temps a la ment i em posa nerviosa. Retuvo????? Retuvo o no retuvo? És a dir... exceptuant casos molt radicals, sóc conscient que a qui he estimat de debò algun cop a la vida, el segueixo estimant. D'una forma o d'una altra... és com allò de que l'energia no es destrueix, es transforma... Però en el cas de la Marta perdo de vista l'energia, la papallona, l'estima i als castellans. Perquè està tot superat, les coses són com són i jo també n'aprenc, que patir per patir és tonteria. Però de cop una mirada un pèl més llarga de l'habitual, i ala... sotrec! Ja em ressonen els castellans i la seva frase feta pel cervell. I què vol dir això? Que estaré així tota la vida? O que és qüestió de trobar una altra persona que m'ocupi el cervell i ja no estaré per punyetes? Que tota la vida tindré sotrecs i dites castellanes? Que l'energia ja s'ha transformat i l'estic malinterpretant? Que he d'aprendre a viure amb sotrecs, amb o sense altres persones al meu costat?

S'accepten consells, apostes i respostes sobre el tema! El dia que pugui dir: no retengoooo!!!, us ho faré saber. 

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

Just bad girls have sex

D'acord... a alguns de vosaltres us semblarà una tonteria el tema del post d'avui.... però és que de vegades descobreixo la sopa d'all i m'indigno jo sola. Per començar, he de fer una confessió una mica vergonyosa... Avui estava mirant Glee quan he començat a pensar en el tema del post. I és que, en primer lloc ja sabeu el meu amor i devoció per les sèries, i en segon lloc he de dir que aquesta en concret, tot i ser una sèrie d'institut i tal... Té algunes coses que han aconseguit sorprendre'm partint de la base que és una sèrie americana. La seva manera de tractar les relacions entre gays, per exemple... Tot i que el tractament de les relacions lèsbiques tampoc és que m'hagi entussiasmat, i l'únic personatge bisexual que hi ha l'han disfressat de noia tan curta que no és capaç de decidir ni això, però vaja.

De tota manera, al grano. Del que em vinc a queixar avui és de que en la ficció audiovisual sempre es té molta cura amb el tema sexual... i que fins i tot en sèries que d'entrada volen trencar els tòpics o els tabús (a Glee hi ha un noi transexual, per exemple) hi ha una cosa que es repeteix una vegada, i una altra i una altra. Les nenes bones són unes recatades. D'entrada, li diran al noi que volen anar a poc a poc i ja es veurà si acaben follant o no. Mentrestant, les dolentes estan fent tot el que els ve de gust i intenten subornar al "pobre nòvio" de l'altra ficant-se'l entre les cames. De debò?! De debò l'any 2013 hem d'estar suportant aquestes bajenades i ensenyant a les noves generacions que les nenes bones reprimeixen els seus instints per por, i que només les dolentes tenen sexe? 

Com diria una bona yankee, "Thanks God I'm such a bad girl"...

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

Segon aniversari!

Bé... Aquest any no he preparat cap sorpresa la bloc en forma d'enquestes, concursos, ni res de tot això... Però avui és el segon aniversari d'aquest Món Rosa!! =D

Sóc molt conscient que aquest segon any ha sigut menys productiu que el primer, i que molts de vosaltres us preguntareu fins quan durarà... Però jo he de dir que em sento molt orgullosa per, poc o molt, haver-lo mantingut, i extremadament agraïda per les 7200 visites que heu fet al meu petit racó virtual. 

A part d'això, només dir-vos que m'alegren moltíssim els vostres comentaris i que espero poder-vos explicar moltes més històries estranyes i culebronesques amb els Jordis i Martes de la meva vida... I ja sabeu que tot el que em volgueu enviar serà benvingut (excepte escopinades i virus) i que un bloc es nodreix dels vostres comentaris!! Ens veiem en breu per aquí o per twitter!

Sigueu dolents!!

Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

7.000 agraïments

He superat les 7.000 visites al bloc. Merci a tots!! Jo també us adoro!

Escenes que no s'obliden

Benvinguts de nou!

Com sempre, hi haurà qui ja estava pensant que no tornaria a escriure mai més, i aquí estic... He de dir que he estat un mes sense internet a casa... Així que a part de seguir a Twitter no es pot dir que hagi sigut un mes virtualment gaire emocionant. 

I com sempre que he marxat durant un temps, quan torno tinc varis temes pensats... Però avui no vinc a escriure de cap d'ells. Ja em coneixeu, sóc així de capritxosa. Del que em ve de gust parlar-vos avui és de llibres, concretament d'aquells que ens marquen gairebé podria dir per sempre. I tot i que crec que no ho he confessat mai a ningú (en el seu moment, fa moooolts anys quan me'l vaig llegir, ho vaig ocultar molt bé) un dels llibres que a mi em van impactar més en el terreny sexual va ser... trrrtrrrrrrrtrrr... Tirant lo Blanc! 

No és absurd? Ho sé... però aquest llibre em va pertorbar tantíssim que de tant en tant se m'apareix a la ment i m'encén d'una forma bastant barroera. De fet, ara hi estava pensant i per bé o per mal crec que és la tercera vegada que parlo del Tirant al bloc! Casualitat??

Resulta que m'havia de llegir el llibre per obligació al batxillerat, i l'estava trobant horrible. L'estava trobant tan horrible que varies vegades em vaig adormir llegint-lo... I de cop i volta, sense que m'ho pogués esperar gens... Va aparèixer AQUELLA escena.

Jo sempre m'he considerat bastant empàtica... m'agrada pensar en què deuen sentir les altres persones en diverses situacions... I aquest és el problema que sempre he tingut amb aquell moment de Tirant.

Resulta que el caballer va més cremat que el seu autor (que això és dir molt, veient com li va sortir el llibre) i la donzella de la Carmesina el deixa entrar a l'habitació... S'estira al costat d'ella, amb el Tirant darrere seu (sandwich de serventa, vaja) i comença a acariciar a la princesa. Ella, mig clapada i ni corta ni perezosa, es deixa fer, fins que la donzella-sandwich treu la seva mà del cos nu de Carmesina i deixa que sigui Tirant qui la toca. I ala, a sobarla se ha dicho! Al final quan ell baixa la mà cap al cony de la princesa, ella es resisteix una mica (dient-li a la seva companya que no), però el caballer li acaba fent un dit bastant generós. 

Podem, siusplau, analitzar la situació de la Plaerdemavida (la donzella)??? Està cos amb cos amb una dona que gemega el seu nom i un home que per ous la deu tenir més dura que un bat de beisbol... Mentre nota com la mà d'ell passa per sobre d'ella per ficar-se dins de l'altra, i sap que és perquè ella ho ha permès i està enganyant a la senyora. 

...

Es pot saber quina classe de pertorbat va escriure això???

I es pot saber com pot ser que sigui lectura obligatòria a batxillerat?

Pardiez, si avui m'he llevat de la migdiada amb aquesta escena al cap i m'he hagut de fer un favor per calmar-me! Encara ara!! 

És cert que per Carmesina havia de ser plaent (mig despertar-se perquè t'acaricien i et toquen sempre és agradable), i també per Tirant (veure que la dona que t'excita es deixa tocar per una altra dona, a qui estàs arrimant cebolleta, i acabar-la sobant de dalt a baix també ha d'estar molt bé)... Però per favor, Plaerdemavida no crec que mai més pogués baixar el calentón que devia agafar. 

Sabeu de què us parlo quan dic que aquesta escena se'm va clavar? Us ha passat mai alguna cosa similar? Últimament està molt de moda el llibre de les ombres d'un pertorbat (que per cert a la peli l'interpretarà el Pattinson... què els passa amb aquest home?!?)... Us heu llegit la saga? A mi em fa força mandra, la veritat. 

Quines són les escenes de llibres que us persegueixen (si és que ho fa alguna)?

Fins molt aviat! =)

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.

Coses que no em poden venir de gust

- Escotar-me molt i fixar-me en si em mires les tetes.
- Insinuar-me en cada paraula que et digui.
- Abraçar-te i aprofitar que tinc el teu coll tan a la vora per roçar-lo amb els llavis.
- I llepar-lo, mossegar-lo i fer-li petons.
- Resseguir les teves espatlles (tan... genials) amb les mans.
- Despentinar-te i murmurar-te alguna cosa a l'orella.
- Buscar el límit del jersei amb els dits per tocar la teva pell.
- Imaginar-me com seran els teus sospirs de plaer.
- Acorralar-te i comportar-me (en general) com una gata en zel.



Llistes fetes des del llit a altes hores de la nit.
Bastet
Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.


(Foto: http://pinkymomoko.tumblr.com/post/29402272225)

"Asaltacunas"

Hi ha gent que li dóna molta importància a aquestes coses de l'edat. Jo en realitat no li he donat mai gaire bombo... Quan en tenia 20 em vaig enrotllar amb dos nois, un de 35 anys i un de 17... i el que era menor d'edat va acabar sent tant més interessant al llit que l'altre, que mai més li vaig fer gaire cas als tòpics i tabús sobre les edats. Però sóc molt conscient que socialment està molt mal vist i que hi ha gent per qui interessar-se per una persona dos anys menor és un sacrilegi.

Us explicaré a què ve tot això ara. Malgrat que mai he volgut dir clarament la meva edat en aquest bloc, avui confessaré que en tinc entre... 23 i 28. I resulta que tot i que sembli estrany des de fa uns mesos he començat a sortir amb un grup d'amics amb els qui m'ho passo simplement genial, però que són tots molt més joves que jo. Podríem dir que ronden de forma justa la majoria d'edat. Tampoc tots, però els més juerguistes venen a tenir aquesta edat. 

I he de dir que en general em porto bé. M'he conscienciat que tenen l'edat que tenen (malgrat no l'aparenten) i faig l'esforç d'anomenar-los "els nens"... a viam si així se'm queda. Però de tant en tant se me'n van els ulls a un cul, o a una samarreta negra d'aquestes que no tenen res d'especial però em tornen tota boja... I em començo a plantejar: és que no són capaços de decidir per si sols? Per què seria una perversió si les noves generacions estan pervertits des dels dotze anys? No s'hauria de prioritzar la maduresa mental a l'edat a l'hora de penjar l'etiqueta de "prohibit" a algú? 

En realitat jo només sé que si tinguessin... No ho sé, cinc anys més (per dir alguna cosa), otro gallo cantaría. Els polvos dins del grup estarien a l'ordre del dia (ahgliduhfgsldughsg).

La foto d'avui es pot considerar una gran exageració, però trobo la Maitena tan divertida que no ho he pogut evitar. 

Sigueu pervertits! I si assalteu algun bressol feu-m'ho saber!

Bastet

Aquesta sóc jo, i ja sé que m'adoreu.